Els CEOs del negoci de la ment són els psiquiatres, els psicòlegs i certs manipuladors capaços de modificar pensaments, comportaments, generar addiccions, dirigir grups i, en definitiva, moure el món. El món no el mouen ni els diners, ni els qui els posseeixen, ni tan sols els polítics. El mouen aquells que són capaços de manipular totes aquestes figures: els enginyers de la ment.
No tothom dins del sector pot fer d’això un negoci; només alguns, amb coneixements i influència, tenen accés al que anomeno negoci mental.
Procés del negoci mental
En aquest procés hi intervenen també els medicaments i les drogues, que s’utilitzen per modificar la ment i orientar les persones cap a comportaments concrets, sovint sense que se n’adonin. Aquestes substàncies poden alterar la percepció, la voluntat i fins i tot la identitat.
Els manipuladors poden crear modes alimentàries que, combinades amb certs fàrmacs, generen respostes corporals previsibles. Poden induir traumes perquè resulten útils per a la seva finalitat. També poden provocar les condicions per a un accident o contaminar algú amb una substància per obtenir una reacció concreta. Tot respon a una filosofia de control sobre com hauria de ser una persona, segons els seus estàndards.
Tot això no és nou. Des de la Segona Guerra Mundial, s’han desenvolupat tècniques per manipular individus ordinaris, fins i tot fins al punt de cometre assassinats activats per un estímul clau. Després, aquestes persones tornaven a la seva vida normal sense record ni remordiment. Des d’aleshores, aquests mètodes s’han perfeccionat i sofisticat.
Beneficis del negoci mental
Els beneficis d’aquest negoci no sempre són monetaris. Sovint es materialitzen en forma de comissions per la prescripció de medicaments o mitjançant donacions d’aquells que tenen objectius empresarials i busquen aliats influents.
Altres vegades, el guany és una cadena de favors, un intercanvi de fites entre grups d’interès. I fins i tot pot ser que la recompensa sigui una satisfacció personal o professional tan gran que no entra dins dels paràmetres que la majoria de la gent consideraria racionals o ètics.
Reflexió final
Tot això pot semblar imaginació… però si ho podem imaginar, és perquè ho hem après d’allò que hem vist. La meva sensibilitat —potser influïda pel meu signe de l’horòscop— em fa percebre realitats que molts no poden veure o no volen empatitzar-hi. Però això no les fa menys reals.
