És probable que a l’època estival anem a la platja. Si estem de sort, no hi haurà bandera vermella i ens podrem banyar. L’aigua de mar va bé per la pell perquè és antisèptica i antiinflamatòria i la sal és com un exfoliant natural. El so de la mar té un efecte calmant i les ones amb la sensació de flotar redueixen l’estrès i l’ansietat. L’aire marí millora la funció respiratòria i està carregat de ions negatius. I si nadem, millorarem la flexibilitat i resistència tant com millorar la força muscular i la crema de calories amb aquest exercici tan complet.

Quan estem dins el mar i estem a la superfície tindrem un vaivé amb les ones que ens farà moure. Si anem més al fons bussejant, el fet de moure’s dins el mar serà amb moviments més suaus. I si dins el mar ens posem recaragolats del cap als peus el moviment serà menor. La quietud suau del so esmorteït ens calmarà. La sensació de flotació quasi quieta dependrà del vent que faci i dels corrents marins. No moure’s dins el mar es podria considerar impossible, tant com que tot és canviant com la vida mateixa. Les coses fixes les hem inventat artificialment, a la natura no hi són, sempre hi ha variacions encara que el fet temporal sigui llarg.

Extrapolació d’anar a la platja al cervell

Per economia del cervell sempre mirem de fer les coses de forma més eficient. Fins al punt de voler trobar la fórmula màgica fixa de les coses que ens estalvia recursos. Moure’s dins el mar és natural i tenir molts pensaments durant el dia que es mouen i es modifiquen  també. A vegades volem tenir idees fixes, però el món és canviant tant com les onades del mar. Estalviar recursos de pensaments,  per tenir poques coses fixes que podem abastar, es fa necessari, però tenint en compte que això és una il·lusió.

Anar a la platja fa connectar amb la natura. Com que intentem tenir coses fixes que ens estalviïn recursos, si connectem amb la natura canviant de la platja, ens farà relaxar.