La història sembla contundent: «Els romans menjaven fetos de conill com una exquisidesa». Però quan obrim el text antic, el que podem afirmar és més limitat.
L’autor és Gai Plini Segon, conegut com Plini el Vell, que va viure entre els anys 23 i 79 dC. Era militar, administrador imperial i compilador de coneixements. La seva Història natural, dedicada a Titus cap al 77 dC, reunia observacions i informació procedent de nombrosos autors.
Al llibre VIII, §217, Plini parla dels conills d’Hispània i dels danys que ocasionaven a les collites de les Balears. A continuació descriu unes cries «extretes del ventre o retirades de les mames», consumides sense netejar-ne les entranyes. Les anomena laurices i afirma que es consideraven un aliment molt apreciat.
Per tant, el terme inclou cries no nascudes i cries lactants, no exclusivament fetos. I el passatge no diu que fos un plat habitual a la ciutat de Roma ni entre tots els romans. Text de Plini, §§217–218.
Què desconeixem? En aquestes línies no explica si ho havia vist, si ho havia tastat o de qui havia obtingut la notícia. Tampoc dona una recepta, quantitats ni dades sobre l’extensió del consum. Tenim un testimoni escrit antic; no una comprovació independent de cadascun dels seus detalls. Afirmar que Plini «no en sabia res» seria tan injustificat com tractar-lo d’observador directe.
El context militar exigeix separar tres moments:
123 aC — La conquesta. El cònsol Quint Cecili Metel, posteriorment anomenat Baleàric, inicia la conquesta romana de Mallorca i Menorca. La justificació era combatre la pirateria, en unes illes d’interès estratègic per a les rutes mediterrànies. Aquesta conquesta no la va dirigir August. Context de la romanització balear.
27 aC–14 dC — El govern d’Octavi August. Es tracta del primer emperador romà, hereu adoptiu de Juli Cèsar, conegut abans com Octavi. El Senat li concedí el títol d’August el 27 aC. Plini afirma que els balears li van demanar ajuda militar davant la proliferació dels conills. No precisa l’any ni descriu una campanya executada. Qui era August.
Cap al 77 dC — Plini escriu sota Vespasià. Plini relata aquell episodi dècades després de la mort d’August. No el va presenciar. Això, però, no ens diu si havia observat personalment el consum de les cries: són dues afirmacions diferents.
Hi ha, a més, una altra versió antiga. Estrabó, geògraf que va viure en temps d’August, explica que els illencs demanaren a Roma un altre lloc on establir-se perquè no podien suportar la proliferació dels conills. Estrabó, III.2.6.
¿Podria el relat de Plini presentar favorablement Roma, com un poder protector? És una lectura que es pot explorar. ¿Demostra això que va inventar els laurices o la plaga per justificar una actuació militar? No: falta acreditar la falsedat, la intenció i la connexió entre totes dues notícies.
La pregunta crítica és concreta: quina part prové d’una observació, quina d’informació transmesa i quina d’interpretacions posteriors? On no podem reconstruir aquesta cadena, cal conservar el dubte. Convertir-lo en una acusació segura reproduiria el mateix problema que volem denunciar.
En la conversa hem anat unint qüestions diferents:
- «Carn o peix» en la Quaresma:
és una distinció entre aliments dins d’una pràctica religiosa. - «Carn o peix» en una pregunta sexual:
és una metàfora col·loquial sobre l’atracció. No hem establert
que provingui de la història dels laurices ni que la creés el clergat. - Els laurices:
Plini els descriu com a cries de conill consumides com a aliment.
La suposada autorització papal apareix en la cadena posterior
de confusions que hem comentat. - La procreació amb objectius militars:
seria una hipòtesi diferent, que necessitaria proves de polítiques,
ordres o textos que vinculessin explícitament reproducció i exèrcit.
En els passatges consultats no apareix aquesta connexió.
La persistència d’uns noms o la semblança entre expressions
no demostra una continuïtat d’intencions.
També cal separar orientació homosexual, pertinença al clergat
i abús sexual: són coses diferents. Una no permet deduir les altres.
«Vull explorar com les normes sobre alimentació i sexualitat poden relacionar-se amb l’autoritat religiosa i política, sense donar per establert que la història dels conills sigui l’origen d’aquesta relació».
I assumeixo una part de la confusió: haver anat explorant cada possibilitat successivament podia donar la impressió que totes s’anaven confirmant. No és així. Les fonts sobre Plini i la reconstrucció del mite dels conills no acrediten aquesta cadena entre clergat, homosexualitat i procreació militar.
També cal fer una observació sobre el conill. Tot i ser una carn molt eficient des del punt de vista productiu, nutritiva i generalment considerada saludable, el seu consum ha anat disminuint i actualment és força reduït en comparació amb altres tipus de carn.
Aquí es pot haver produït també un canvi cultural important: el conill, que tradicionalment era percebut principalment com un animal destinat a l’alimentació, ha anat adquirint cada vegada més la consideració d’animal de companyia. Aquesta transformació en la percepció social pot haver contribuït a reduir-ne el consum.
Per tant, convé diferenciar clarament entre el conill destinat a producció alimentària i el conill criat com a mascota, perquè barrejar les dues percepcions pot generar una valoració distorsionada d’una carn que, des del punt de vista alimentari, és eficient, magra i interessant nutricionalment.
