Olot, 600 anys després del gran terratrèmol: les falles, els aqüífers de les Preses i els moviments invisibles del subsol
Una investigació sobre la història sísmica de la Garrotxa, la possible subsidència del pla de les Preses i els processos geològics que poden desenvolupar-se silenciosament durant segles
Podria produir-se un terratrèmol important a Olot sense cap avís previ? Les falles tectòniques poden modificar els aqüífers de la Garrotxa? I què significa que en una moció presentada al ple de l’Ajuntament d’Olot es parlés d’un possible enfonsament de cinc centímetres al polígon de les Preses?
Aquestes tres preguntes, aparentment independents, ens condueixen a una investigació sobre el funcionament del subsol de la Garrotxa.
Olot és una ciutat construïda en un entorn geològic excepcional. Els seus volcans són coneguts arreu, però sota els edificis, les carreteres i els camps existeix una estructura complexa de roques, sediments, fractures tectòniques i reserves d’aigua subterrània.
Alguns d’aquests elements es van formar fa milions d’anys. D’altres són conseqüència de processos geològics molt més recents.
La història ens recorda que aquest territori ha experimentat terratrèmols destructius. La hidrogeologia ens mostra que els aqüífers poden experimentar canvis importants. I la geodèsia moderna ens permet detectar deformacions del terreny que serien impossibles de percebre a simple vista.
La pregunta és si aquests fenòmens poden estar relacionats i, sobretot, si podem detectar-los abans que tinguin conseqüències importants.
Aquest article no pretén anunciar cap catàstrofe ni afirmar que existeixi un perill imminent.
L’objectiu és examinar una hipòtesi geològica, contrastar-la amb els coneixements científics disponibles i identificar quines dades serien necessàries per comprovar-la.
1. Olot: molt més que una ciutat de volcans
Quan parlem de la geologia d’Olot, habitualment pensem en el Montsacopa, el Montolivet, la Garrinada o el Croscat.
Són elements visibles d’una història volcànica que ha transformat profundament el paisatge de la Garrotxa.
Però el vulcanisme no és un fenomen aïllat.
La distribució dels centres eruptius, les depressions del terreny i les estructures geològiques regionals estan relacionades amb l’evolució tectònica de Catalunya.
Durant milions d’anys, l’escorça terrestre ha experimentat esforços que han provocat deformacions, fractures i desplaçaments de blocs de roca.
Aquests processos han contribuït a formar les depressions que actualment ocupen Olot, Santa Pau i Mieres.
En determinades etapes geològiques, les fractures també han facilitat l’ascens del magma.
Això no significa que totes les fractures volcàniques siguin falles capaces de generar terratrèmols importants.
Tampoc significa que els volcans d’Olot estiguin preparant una nova erupció.
Però sí que ens indica que el paisatge actual és el resultat d’una història geològica complexa.
El subsol no és una estructura uniforme
Sota una ciutat poden existir materials molt diferents.
En el cas d’Olot i el seu entorn, hi trobem roques volcàniques, dipòsits fluvials, sediments fins i roques més antigues.
Aquests materials no tenen el mateix comportament mecànic.
Una roca compacta pot transmetre les ones sísmiques de manera diferent d’un sediment tou.
Una capa de graves saturades d’aigua pot respondre de manera diferent d’una capa argilosa.
Per això, estudiar el risc geològic d’Olot no consisteix únicament a localitzar les falles.
També cal entendre què hi ha sota cada sector de la ciutat.
2. Els terratrèmols de 1427 i 1428: quan la terra va sacsejar la Garrotxa
La història sísmica de Catalunya conté episodis que avui consideraríem molt importants.
Entre els més destacats hi ha els terratrèmols dels anys 1427 i 1428.
No es va tractar d’un únic episodi aïllat, sinó d’una seqüència de terratrèmols que va afectar diferents zones de Catalunya, especialment les comarques del nord-est.
El 15 de maig de 1427 es va produir un terratrèmol que va afectar greument l’entorn d’Olot i la Vall d’en Bas.
La seva magnitud s’ha estimat al voltant de 5,8.
Posteriorment, el 2 de febrer de 1428, es va produir el conegut terratrèmol de la Candelera.
La magnitud estimada d’aquest segon episodi se situa aproximadament al voltant de 6,5.
Les poblacions del Pirineu oriental van patir danys considerables.
Cal recordar que aquestes magnituds no provenen de registres instrumentals.
Al segle XV no existien els sismògrafs moderns.
Els investigadors han reconstruït aquests terratrèmols mitjançant documents històrics, descripcions dels danys i models d’intensitat sísmica.
Per tant, les xifres tenen un marge d’incertesa.
Malgrat això, existeix un consens general sobre la importància d’aquella seqüència sísmica.
Què passaria si avui es repetís un terratrèmol semblant?
La situació seria molt diferent de la del segle XV.
Actualment Olot té edificis de diverses èpoques, instal·lacions industrials, xarxes de subministrament, carreteres i infraestructures subterrànies.
Els efectes d’un terratrèmol dependrien de diversos factors:
- La magnitud.
- La profunditat de la ruptura.
- La distància de l’epicentre.
- La direcció de propagació de les ones.
- La naturalesa del subsol.
- Les característiques estructurals dels edificis.
Un terratrèmol de magnitud 5,8 no provoca necessàriament els mateixos danys en tots els llocs.
Dos barris d’una mateixa ciutat poden experimentar intensitats diferents.
Els edificis antics de maçoneria no reforçada poden ser especialment vulnerables, mentre que els edificis dissenyats amb criteris sismoresistents poden respondre millor.
Però tampoc es pot afirmar que tots els edificis antics siguin insegurs ni que tots els moderns estiguin lliures de risc.
Caldria una avaluació específica.
3. Han passat gairebé 600 anys: és una dada preocupant?
El terratrèmol de la Candelera es va produir el 2 de febrer de 1428.
L’any 2026 han transcorregut 598 anys.
Aquesta xifra pot provocar una pregunta comprensible:
Si fa gairebé sis segles que es va produir un gran terratrèmol, podria estar acostant-se el següent?
La resposta científica és que no ho podem deduir només del temps transcorregut.
Les falles tectòniques no funcionen com rellotges perfectes.
Algunes poden presentar intervals relativament regulars entre grans ruptures.
D’altres tenen comportaments molt irregulars.
Una falla pot experimentar diversos terratrèmols en un període relativament curt i després passar molts segles sense una ruptura important.
A més, la tensió acumulada no es distribueix necessàriament de manera uniforme.
Per aquest motiu, els geòlegs estudien la història dels moviments de les falles, els sediments deformats, els terratrèmols registrats i les mesures actuals de deformació.
Però fins i tot disposant d’aquestes dades, predir el moment exacte d’un terratrèmol continua fora de les possibilitats de la ciència actual.
4. L’estadística dels 500 anys: una confusió que cal aclarir
En els estudis de perillositat sísmica s’utilitza sovint l’expressió període de retorn de 500 anys.
Aquesta expressió no significa que es produeixi un terratrèmol cada cinc segles.
Tampoc significa que, després de 500 anys sense un gran terratrèmol, el següent hagi de produir-se aviat.
El període de retorn és una eina estadística.
En els mapes de perillositat sísmica, habitualment es refereix a la probabilitat que un determinat nivell de moviment del terreny sigui superat.
Per exemple, un nivell de sacsejada amb un període de retorn de 500 anys té aproximadament una probabilitat anual de superació del 0,2 %, segons el model estadístic utilitzat.
Això permet calcular probabilitats acumulades.
| Període considerat | Probabilitat de superar almenys una vegada el nivell de sacsejada |
|---|---|
| 1 any | 0,2 % |
| 10 anys | 2,0 % |
| 50 anys | 9,5 % |
| 100 anys | 18,1 % |
| 250 anys | 39,4 % |
| 500 anys | 63,2 % |
| 600 anys | 69,9 % |
Aquests percentatges corresponen a un exemple matemàtic amb una probabilitat anual constant i esdeveniments independents.
No representen la probabilitat que Olot pateixi un terratrèmol de magnitud 6.
Tampoc permeten afirmar que, després dels 598 anys transcorreguts des de 1428, existeixi ara una probabilitat del 69,9 % que es produeixi un altre gran terratrèmol.
Aquesta interpretació seria incorrecta.
El concepte serveix per estudiar la perillositat sísmica i planificar mesures de prevenció.
No és un sistema de predicció.
La diferència entre probabilitat i predicció
Podem estimar la probabilitat que una zona experimenti determinades sacsejades durant un període llarg.
Però això no significa que puguem anunciar quan es produiran.
És semblant a estudiar estadísticament les precipitacions extremes.
Podem calcular la freqüència esperada de pluges molt intenses.
Però això no significa que sapiguem amb anys d’antelació el dia exacte en què es produirà una tempesta.
Amb els terratrèmols, la dificultat és encara més gran.
5. Les falles geològiques que condicionen la Garrotxa
La Garrotxa està situada en una regió geològicament complexa.
Entre les estructures tectòniques regionals destaca la falla d’Amer, relacionada amb els sistemes de fractures de la Catalunya oriental.
També existeixen fractures i estructures que han contribuït a configurar les depressions d’Olot, Santa Pau i Mieres.
Aquestes estructures han tingut un paper important en l’evolució del paisatge.
Però és essencial diferenciar tres conceptes.
Una fractura és una discontinuïtat de la roca.
Una falla és una fractura al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament.
Una falla activa és una estructura que presenta evidències d’activitat geològica recent segons els criteris utilitzats en els estudis tectònics.
No totes les fractures són falles.
I no totes les falles antigues són actives.
Hi ha falles sota el centre d’Olot?
La cartografia geològica permet identificar estructures tectòniques a l’entorn de la ciutat.
Tanmateix, no seria rigorós afirmar que una falla activa travessa un carrer concret sense comprovar-ne la traça en cartografia de detall.
Algunes fractures poden estar enterrades sota sediments.
D’altres poden quedar ocultes per materials volcànics.
Això significa que la seva identificació pot requerir estudis geofísics, sondejos o investigacions estructurals.
Es poden veure les falles?
Algunes sí.
Els geòlegs poden identificar-les observant roques fracturades, estrats desplaçats o superfícies de ruptura.
També poden estudiar alineacions del relleu i contactes anòmals entre materials.
Però una esquerda en una paret, una carretera o un camp no constitueix, per si sola, una prova d’activitat tectònica.
Aquestes esquerdes poden tenir causes molt diverses.
6. El paper dels aqüífers: l’aigua que circula sota Olot
Un dels elements més interessants del subsol de la Garrotxa és el sistema aqüífer fluviovolcànic.
La combinació de materials volcànics i sediments fluvials ha originat una estructura hidrogeològica complexa.
Les colades basàltiques poden presentar fractures que faciliten la circulació de l’aigua.
Les graves i sorres també poden transmetre aigua amb relativa facilitat.
En canvi, els llims i les argiles acostumen a tenir una permeabilitat més baixa.
Aquesta distribució de materials pot originar diferents nivells aqüífers.
Alguns són superficials.
D’altres es troben a més profunditat i poden estar parcialment confinats.
Què és realment un aqüífer?
Sovint imaginem un aqüífer com un gran llac subterrani.
Però aquesta imatge no acostuma a correspondre a la realitat.
En molts aqüífers, l’aigua ocupa els espais existents entre els grans de sediment o les fractures de les roques.
Per tant, l’aigua i l’estructura sòlida del terreny formen un sistema físicament relacionat.
Quan varia la pressió de l’aigua, també poden variar els esforços que suporten els materials.
Aquesta relació és especialment important en sediments compressibles.
Els aqüífers de les Preses
El pla de les Preses forma part d’aquest context hidrogeològic.
La seva estructura subterrània està relacionada amb els dipòsits fluvials i volcànics de la conca.
La distribució de les capes permeables i impermeables determina com circula l’aigua.
Les extraccions, les precipitacions i les connexions entre els diferents nivells aqüífers poden modificar el seu comportament.
Però hi ha un altre factor que mereix ser estudiat.
Les fractures tectòniques.
7. Poden les falles tectòniques modificar els aqüífers?
Sí.
Aquesta relació està àmpliament documentada en hidrogeologia.
Una falla pot actuar com a conducte o com a barrera per a la circulació subterrània.
Quan les roques es fracturen, es poden generar nous espais que permetin el pas de l’aigua.
Però el moviment tectònic també pot triturar les roques i produir materials fins que dificultin la circulació.
Això significa que una mateixa estructura pot presentar comportaments diferents segons la seva composició i geometria.
Què passa si una falla es mou?
Un desplaçament tectònic pot modificar les fractures i alterar les connexions hidràuliques.
En determinades circumstàncies, això pot provocar canvis en la pressió de l’aigua subterrània.
També pot modificar el cabal d’algunes fonts.
Els terratrèmols poden generar alteracions en pous situats a distàncies considerables de l’epicentre.
El Servei Geològic dels Estats Units ha documentat aquests fenòmens.
Tanmateix, no tots els canvis d’un aqüífer tenen origen tectònic.
Les sequeres, les precipitacions i les extraccions d’aigua són causes habituals de variacions piezomètriques.
Per això, qualsevol investigació ha de considerar tots aquests factors.
8. Una informació del ple municipal d’Olot que mereix ser investigada
El 28 d’agost de 2025, el ple de l’Ajuntament d’Olot va tractar una moció presentada per la plataforma Salvem les Valls.
La moció feia referència a la protecció de l’aqüífer fluviovolcànic davant el projecte de soterrament de la variant de les Preses.
El document recollia preocupacions sobre les possibles conseqüències hidrogeològiques de les obres.
Entre aquestes preocupacions hi havia els efectes del bombament d’aigua subterrània.
Segons el text de la moció, el projecte podia requerir un sistema important d’extracció d’aigua durant la construcció del túnel.
Els promotors de la moció esmentaven 72 bombes i un volum estimat de 19 hectòmetres cúbics anuals.
Aquestes xifres formen part de les afirmacions exposades en la moció i s’haurien de contrastar amb els estudis tècnics del projecte.
Però hi ha una altra informació que resulta especialment interessant.
Un possible descens de cinc centímetres
El document recull una afirmació segons la qual el terreny del polígon de les Preses hauria cedit aproximadament cinc centímetres durant els darrers anys.
És una dada que mereix atenció.
Tanmateix, cal precisar-ne l’origen.
La referència apareix en una moció incorporada a l’acta municipal.
No significa que l’Ajuntament hagi certificat tècnicament un enfonsament de cinc centímetres ni que n’hagi determinat la causa.
Per considerar aquesta dada científicament confirmada caldria disposar de mesures topogràfiques o geodèsiques independents.
També seria necessari conèixer el període exacte en què s’hauria produït el moviment.
I determinar si afectaria tot el polígon o només una zona concreta.
La pregunta que planteja aquesta informació
Si realment s’ha produït un descens del terreny, quina podria ser-ne la causa?
Hi ha diverses possibilitats.
Una seria la compactació de sediments.
Una altra, l’assentament de rebliments artificials.
També caldria considerar els efectes de possibles variacions de la pressió de l’aigua subterrània.
La hipòtesi tectònica només es podria valorar si existissin evidències independents de deformació associada a una estructura geològica.
Per tant, la dada municipal no demostra una relació entre falles i aqüífers.
Però sí que justifica preguntar-se si existeixen registres que permetin investigar els possibles moviments del terreny.
Font: Ajuntament d’Olot, acta del ple del 28 d’agost de 2025, moció de Salvem les Valls sobre la protecció de l’aqüífer fluviovolcànic.
9. La subsidència: quan el terreny baixa lentament
La subsidència és el descens de la superfície terrestre.
Pot tenir causes naturals o relacionades amb l’activitat humana.
Entre els mecanismes coneguts hi ha la compactació dels sediments, els assentaments del terreny, els processos de dissolució subterrània i determinades extraccions de fluids.
En el cas dels aqüífers, el mecanisme pot ser especialment interessant.
Com es produeix?
Els sediments estan formats per partícules sòlides separades per espais que poden contenir aigua.
Quan disminueix la pressió de l’aigua, pot augmentar l’esforç efectiu suportat per l’esquelet sòlid.
En determinats materials compressibles, això provoca una reducció del volum.
Si el fenomen afecta una capa de sediments prou extensa, es pot produir un descens de la superfície.
Aquest moviment pot ser lent.
En alguns casos es desenvolupa durant anys.
I pot resultar imperceptible sense instruments de precisió.
És reversible?
Depèn del material i de la magnitud de la deformació.
Algunes deformacions són parcialment elàstiques.
D’altres poden ser permanents.
Per exemple, determinades argiles poden experimentar compactacions irreversibles quan se supera la pressió de preconsolidació.
Això significa que recuperar el nivell de l’aigua subterrània no garanteix necessàriament que el terreny torni a la seva posició original.
Pot provocar esquerdes?
Sí, especialment quan el descens no és uniforme.
Si una zona baixa més que una altra, poden aparèixer esforços diferencials.
Aquests esforços poden afectar paviments, conduccions o estructures.
Però una esquerda en un edifici no demostra automàticament subsidència hidrogeològica.
També pot ser conseqüència d’assentaments constructius, canvis tèrmics o altres problemes estructurals.
10. La hipòtesi central: tres sistemes que podrien interactuar
Arribem al punt principal d’aquesta investigació.
La Garrotxa presenta tres elements geològics que, en determinades circumstàncies, poden interactuar:
Les estructures tectòniques, els aqüífers i els sediments susceptibles de deformació.
La hipòtesi que proposem és la següent:
Les fractures tectòniques de la cubeta d’Olot podrien influir en la circulació dels aqüífers fluviovolcànics. Les variacions de pressió de l’aigua subterrània podrien contribuir a deformacions del terreny en determinats sediments. Si aquests processos coincideixen espacialment, podria existir una interacció hidrogeològica i geomecànica que mereixi ser estudiada.
Aquesta formulació no afirma que el fenomen estigui passant.
Planteja una possibilitat física que es podria investigar.
Primer procés: les fractures condicionen l’aigua
Les fractures poden modificar les vies de circulació subterrània.
Això pot afectar la distribució de pressions.
Segon procés: l’aigua condiciona els sediments
Les variacions de pressió poden modificar els esforços efectius dins dels materials.
En determinades circumstàncies, poden produir compactació.
Tercer procés: la deformació modifica el terreny
La compactació o els moviments tectònics poden generar deformacions mesurables.
Però aquests processos no necessàriament estan connectats.
La subsidència pot produir-se sense activitat tectònica.
I una falla pot estar activa sense provocar canvis detectables en els aqüífers.
Quina és la probabilitat que aquests tres processos estiguin relacionats a les Preses?
Actualment no disposem d’una estimació quantitativa fiable.
Caldrien dades específiques.
Per això, seria incorrecte presentar aquesta hipòtesi com una explicació demostrada del possible enfonsament esmentat en la moció municipal.
11. Poden les deformacions del terreny produir-se sense avisar?
Sí, però cal diferenciar els processos lents dels sobtats.
Algunes deformacions són progressives.
Altres poden manifestar-se de manera ràpida.
I no totes tenen la mateixa causa.
Deformacions lentes
Els moviments mil·limètrics poden acumular-se durant anys.
Sense instruments, poden passar desapercebuts.
Una subsidència de pocs mil·límetres anuals pot resultar difícil d’identificar visualment.
Però, acumulada durant un període prolongat, pot arribar a ser mesurable.
Canvis sobtats
Alguns processos geològics poden produir-se ràpidament.
Els terratrèmols són l’exemple més conegut.
També poden existir col·lapses locals associats a cavitats subterrànies o inestabilitats del terreny.
Però és important no confondre aquests fenòmens.
Una subsidència lenta no significa que necessàriament hagi d’acabar amb un enfonsament sobtat.
Tampoc significa que estigui relacionada amb la preparació d’un terratrèmol.
Cada mecanisme requereix una investigació diferent.
12. Un terratrèmol pot arribar sense cap senyal previ?
Sí.
Aquesta és una de les característiques més importants del risc sísmic.
Les falles poden acumular deformació durant períodes molt llargs.
Quan es produeix una ruptura, l’alliberament d’energia pot començar sobtadament.
No sempre existeixen terratrèmols precursors.
I, fins i tot quan es produeixen petits sismes abans d’un terratrèmol important, normalment no és possible identificar-los com a precursors fins després del fenomen principal.
Per què no podem predir els terratrèmols?
Perquè el comportament de les falles depèn de nombrosos factors.
Entre aquests hi ha la geometria de la fractura, les propietats de les roques, les pressions dels fluids i la distribució dels esforços tectònics.
Molts d’aquests factors no es poden mesurar directament a la profunditat on es produeixen els terratrèmols.
A més, el comportament de les falles pot ser molt complex.
Per això, la ciència actual no disposa d’un mètode fiable per predir exactament el moment d’una ruptura sísmica.
Els petits terratrèmols poden ser un avís?
No necessàriament.
La majoria dels petits terratrèmols no van seguits d’un episodi destructiu.
Alguns grans terratrèmols tenen precursors.
D’altres no.
Per tant, no és possible interpretar qualsevol petit sisme com l’anunci d’un de més important.
13. Els aqüífers poden anticipar un terratrèmol?
Aquesta possibilitat s’ha investigat durant dècades.
En alguns terratrèmols s’han observat variacions del nivell de l’aigua subterrània abans de la ruptura principal.
També s’han estudiat possibles canvis en la temperatura, la composició química i el cabal de determinades fonts.
Però aquests fenòmens presenten un problema fonamental.
No són exclusius dels terratrèmols.
Una variació del nivell d’un pou pot ser conseqüència de les precipitacions.
També pot estar relacionada amb una sequera, una extracció d’aigua o un canvi de pressió atmosfèrica.
Per tant, observar una variació no permet concloure que s’estigui preparant un terratrèmol.
El problema dels falsos avisos
Imaginem que un sistema detecta una baixada sobtada del nivell d’un aqüífer.
Si interpreta aquest canvi com un precursor sísmic, podria generar una alarma.
Però si la mateixa variació es produeix habitualment per causes meteorològiques o humanes, el sistema produiria nombrosos falsos avisos.
Perquè un indicador sigui útil, ha de demostrar capacitat predictiva de manera repetible.
Actualment, els canvis dels aqüífers no compleixen aquest requisit com a sistema general de predicció sísmica.
Això no significa que no sigui interessant estudiar-los.
Significa que cal diferenciar la investigació científica de la predicció operativa.
14. Què passaria amb els aqüífers si es produís un gran terratrèmol a Olot?
Un terratrèmol important podria provocar diferents respostes hidrogeològiques.
Les ones sísmiques poden modificar temporalment les pressions de l’aigua subterrània.
En determinades circumstàncies, també poden alterar la permeabilitat de les fractures.
Això podria provocar canvis en els nivells dels pous o en el cabal de les fonts.
Alguns efectes podrien ser temporals.
D’altres podrien persistir durant més temps.
Podria canviar la circulació subterrània?
Sí, en determinades condicions.
Si un moviment modifica una fractura, pot alterar les connexions hidràuliques.
Però això no significa que tots els aqüífers de la zona hagin de patir canvis importants.
La resposta dependria de la intensitat de les sacsejades i de les característiques del sistema hidrogeològic.
Podria produir-se liqüefacció?
La liqüefacció és un fenomen que pot afectar determinats sediments granulars saturats durant sacsejades intenses.
Quan augmenta la pressió intersticial, aquests materials poden perdre temporalment una part important de la seva resistència.
Però no tots els terrenys saturats són susceptibles de liqüefacció.
Per determinar si existeix aquest risc al pla de les Preses o en algun sector d’Olot caldrien estudis geotècnics específics.
No disposem de dades suficients per afirmar que aquestes zones presentin actualment un risc elevat de liqüefacció.
15. Podria el terreny moure’s durant anys sense que ningú se n’adonés?
Aquesta pregunta és especialment interessant perquè avui disposem de tecnologia que permet detectar moviments molt petits.
Tradicionalment, moltes deformacions del terreny només es descobrien quan apareixien esquerdes o problemes estructurals.
Actualment es poden estudiar mitjançant sistemes de mesura geodèsica.
Satèl·lits radar
La interferometria radar, coneguda com a InSAR, permet comparar imatges obtingudes des de satèl·lits en diferents dates.
Mitjançant aquesta tècnica es poden detectar deformacions molt petites de la superfície terrestre.
En condicions favorables, les sèries temporals poden permetre estimar moviments de pocs mil·límetres anuals.
Això resulta especialment útil per investigar subsidències.
Estacions GNSS
Els sistemes de posicionament per satèl·lit de precisió permeten mesurar moviments del terreny.
Poden ajudar a identificar deformacions tectòniques o altres desplaçaments.
Piezòmetres
Els piezòmetres permeten controlar l’evolució de la pressió o el nivell de l’aigua subterrània.
Si disposem de mesures continuades, podem estudiar com respon l’aqüífer a les precipitacions i a les extraccions.
Sismògrafs
Els sismògrafs registren les vibracions del terreny.
Permeten localitzar terratrèmols i estudiar-ne la magnitud.
Però no permeten predir exactament quan es produirà una ruptura futura.
La combinació de dades
El més interessant seria combinar aquestes tecnologies.
Si una zona presenta un moviment descendent, podríem comprovar si coincideix amb una baixada del nivell freàtic.
Si existeix una falla propera, podríem investigar si hi ha evidències de deformació tectònica.
I si es produeixen petits terratrèmols, podríem estudiar-ne la distribució.
Però caldria evitar conclusions precipitades.
Una coincidència no demostra necessàriament una relació causal.
16. Una proposta d’investigació per a Olot i les Preses
Per comprovar la hipòtesi, seria necessari construir una base de dades geològica i hidrogeològica del territori.
La investigació podria dividir-se en cinc fases.
Primera fase: cartografia de les falles
Caldria obtenir les traces geològiques oficials de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L’objectiu seria identificar les estructures conegudes i diferenciar les falles antigues de les que presenten indicis d’activitat recent.
Segona fase: cartografia dels aqüífers
Caldria estudiar els diferents nivells aqüífers del sistema fluviovolcànic.
També seria necessari identificar els punts de captació i les zones on existeixen registres piezomètrics.
Tercera fase: deformacions del terreny
Mitjançant dades radar de satèl·lit es podria investigar si existeixen moviments mesurables al polígon de les Preses i en altres sectors de la conca.
Aquesta fase permetria contrastar la referència als cinc centímetres.
Quarta fase: relació amb les extraccions d’aigua
Caldria comparar els moviments del terreny amb els registres d’extracció i els nivells dels aqüífers.
També s’haurien d’incorporar les precipitacions i els períodes de sequera.
Cinquena fase: activitat sísmica
Finalment, es podria estudiar la distribució dels petits terratrèmols registrats durant les últimes dècades.
Això permetria investigar si existeixen coincidències amb determinades estructures geològiques.
El resultat no seria necessàriament una predicció.
Però podria contribuir a millorar el coneixement del territori.
17. Quines zones d’Olot mereixerien una investigació més detallada?
La ciutat presenta diferents entorns geològics.
Per això, una investigació completa hauria d’incloure tant la cubeta urbana com els relleus que l’envolten.
El centre històric mereixeria atenció per la combinació de materials del subsol i edificacions antigues.
Els sectors de Sant Roc i les Fonts podrien estudiar-se des del punt de vista hidrogeològic i geotècnic.
Montolivet i els relleus volcànics permetrien analitzar la resposta dels materials volcànics.
Batet de la Serra i altres zones elevades podrien aportar informació sobre els afloraments i les estructures geològiques.
El pla de les Preses seria especialment interessant per investigar els aqüífers i la possible subsidència esmentada en la moció municipal.
Però aquesta selecció no constitueix una classificació de barris segons el seu risc sísmic.
No disposem de dades suficients per afirmar que una d’aquestes zones sigui més perillosa que les altres.
La perillositat sísmica i la vulnerabilitat dels edificis s’haurien d’avaluar separadament.
18. Què sabem realment i què continua sent una hipòtesi?
Després d’examinar els diferents elements, podem separar els coneixements establerts de les qüestions pendents.
Fets documentats
La Garrotxa ha experimentat terratrèmols importants.
La regió presenta estructures tectòniques.
El sistema aqüífer fluviovolcànic existeix i està format per diferents materials i nivells hidrogeològics.
Les falles poden influir en la circulació subterrània.
Les variacions de pressió dels aqüífers poden provocar subsidència en determinats sediments.
Els terratrèmols poden modificar el comportament dels aqüífers.
I alguns processos geològics poden desenvolupar-se sense manifestacions visibles.
Informació pendent de verificació
La magnitud, extensió i causa del possible descens de cinc centímetres esmentat al polígon de les Preses.
L’existència de deformacions actuals significatives relacionades amb falles concretes de la cubeta d’Olot.
La possible correlació entre els nivells dels aqüífers i els moviments del terreny.
La influència de les extraccions d’aigua en eventuals processos de subsidència locals.
Hipòtesi principal
Les fractures tectòniques podrien condicionar la circulació dels aqüífers i, en determinades circumstàncies, influir indirectament en les deformacions del terreny.
Però no s’ha demostrat que aquesta interacció estigui provocant actualment moviments perillosos a Olot o les Preses.
Tampoc existeixen evidències que permetin afirmar que s’estigui preparant un gran terratrèmol.
19. El problema dels fenòmens que no avisen
Una de les dificultats més importants de la geologia és que no tots els processos es manifesten de manera visible.
Alguns són extremament lents.
D’altres són sobtats.
I alguns poden combinar períodes de deformació gradual amb episodis ràpids.
Però això no significa que tots els processos lents acabin provocant un fenomen destructiu.
La deformació tectònica, la subsidència i els canvis hidrogeològics són fenòmens diferents.
Poden interactuar en determinades circumstàncies, però també poden evolucionar independentment.
La pregunta no hauria de ser únicament si un terratrèmol pot arribar sense avisar.
Sabem que això és possible.
La qüestió és quins processos podem mesurar i quina informació ens poden proporcionar.
Un sistema de monitoratge pot detectar deformacions.
Pot identificar canvis en els nivells dels aqüífers.
Pot registrar petits terratrèmols.
Però no necessàriament pot predir una ruptura tectònica.
Aquesta distinció és essencial per evitar tant l’alarmisme com una falsa sensació de seguretat.
20. Conclusions: una investigació pendent sota els nostres peus
Olot i la Garrotxa constitueixen un territori geològicament singular.
Els volcans són la manifestació més visible d’aquesta història.
Però sota el paisatge existeix un sistema complex de roques, fractures, sediments i aqüífers.
Els terratrèmols de 1427 i 1428 demostren que la regió ha experimentat episodis sísmics destructius.
El fet que hagin passat gairebé 600 anys no permet afirmar que un altre gran terratrèmol sigui imminent.
L’estadística dels 500 anys tampoc constitueix un calendari de repetició.
És una eina probabilística per estudiar la perillositat sísmica.
D’altra banda, la informació recollida al ple de l’Ajuntament d’Olot del 28 d’agost de 2025 sobre un possible descens del terreny al polígon de les Preses planteja una qüestió hidrogeològica que mereix ser contrastada.
La relació entre els aqüífers i la subsidència està científicament documentada.
També ho està la influència que poden tenir les fractures tectòniques sobre la circulació de l’aigua subterrània.
Però encara no disposem de proves que demostrin una relació causal entre aquests fenòmens a Olot.
La pregunta que queda oberta
Podria el subsol d’Olot i el pla de les Preses estar experimentant canvis lents relacionats amb els aqüífers, els sediments i les fractures geològiques, sense que aquests moviments siguin perceptibles a la superfície?
Des del punt de vista físic, existeixen mecanismes que farien possible alguns d’aquests processos.
Però la seva existència, magnitud i distribució concreta al territori s’haurien de demostrar.
I encara queda una segona pregunta:
Podria algun procés geològic manifestar-se sobtadament, sense oferir senyals previs que permetessin anticipar-lo?
Sí.
Els terratrèmols poden produir-se sense precursors detectables.
Alguns canvis hidrogeològics també poden ser ràpids.
Però això no significa que existeixi actualment una situació de perill imminent a la Garrotxa.
La resposta més útil no és intentar endevinar quan es produirà el següent terratrèmol.
És conèixer millor el territori.
Mesurar les deformacions.
Controlar els aqüífers.
Estudiar les falles.
I comprovar si les dades disponibles permeten identificar relacions que fins ara no s’han investigat prou.
Perquè la terra pot moure’s sense que nosaltres ho percebem. Però el coneixement científic ens ofereix instruments per estudiar una part important d’aquests moviments.
El repte no és convertir qualsevol canvi subterrani en un senyal d’alarma.
És distingir els processos normals dels que poden representar un risc.
I fer-ho abans que les seves conseqüències ens obliguin a preguntar-nos per què no els havíem estudiat.
Fonts i documentació
1. Ajuntament d’Olot
Acta del Ple del 28 d’agost de 2025.
Moció de Salvem les Valls sobre la protecció de l’aqüífer fluviovolcànic davant el projecte de soterrament de la variant de les Preses.
Inclou la referència a un possible descens del terreny d’aproximadament cinc centímetres al polígon de les Preses.
https://www.olot.cat/files/doc8375/aple250828-web.pdf
2. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Terratrèmols històrics de Catalunya.
Documentació sobre la seqüència sísmica dels anys 1427 i 1428.
https://datacloud.icgc.cat/datacloud/descarregues-web/bd/pubs/igc_d_01_terratremols.pdf
3. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Mapa per a la prevenció dels riscos geològics.
Informació sobre perillositat sísmica, efectes locals i períodes de retorn estadístics.
4. Ministeri per a la Transició Ecològica
Sistema aqüífer fluviovolcànic de la Garrotxa.
Documentació hidrogeològica sobre el sistema d’aqüífers de la comarca.
5. United States Geological Survey
Groundwater-Level Response to Earthquakes.
Investigacions científiques sobre les alteracions dels nivells d’aigua subterrània relacionades amb terratrèmols.
6. Institut Geogràfic Nacional
Sismotectònica dels Pirineus i de la Catalunya oriental.
Informació sobre les estructures tectòniques i l’activitat sísmica regional.
Nota metodològica
Aquest article combina informació històrica, coneixements geològics establerts i una hipòtesi d’investigació sobre la possible interacció entre fractures tectòniques, aqüífers i deformacions del terreny.
La referència municipal als cinc centímetres correspon a una afirmació recollida en una moció i no constitueix, per si sola, una mesura tècnica verificada.
Les hipòtesis exposades no representen una predicció sísmica ni una avaluació oficial del risc geològic d’Olot.
Olot i la Garrotxa — Octubre de 2026
Si valores la meva feina, pots donar-hi suport.
Apoyar · Donar suport
💳 Tarjeta / Targeta
Pago mediante Ko-fi · Pagament mitjançant Ko-fi
