DE RUPIT A MONTJUÏC: SERRALLONGA, SARSANEDAS, ELS CAVALLERS I ELS FILS INVISIBLES DE LA HISTÒRIA CATALANA
🏰
Una hipòtesi personal sobre els orígens del bandolerisme, el poder feudal i una possible continuïtat històrica que arriba fins a Lluís Companys.
16 d’octubre de 2026 — L’endemà del 86è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys.
I si un episodi aparentment insignificant, relacionat amb unes capes robades i un home de Rupit, fos una de les claus per entendre una història molt més àmplia?
Aquesta investigació neix d’una sèrie de deduccions personals. No pretenc presentar-les com una veritat definitiva, sinó posar sobre la taula coincidències, documents i preguntes que considero que mereixen ser investigades.
El punt de partida és Rupit, al Collsacabra.
Allà trobem una plaça dels Cavallers, un antic castell, un portal medieval dedicat a Sant Joan, un fossar, cases amb noms que han sobreviscut durant segles i una connexió directa amb un dels bandolers més coneguts de Catalunya: Joan Sala, àlies Serrallonga.
Però la meva sospita va més enllà.
Podria haver-hi una relació entre els conflictes de poder que van sacsejar aquest territori durant segles i la història de repressió que, molt més tard, culminaria simbòlicament al fossat de Santa Eulàlia de Montjuïc?
No afirmo que existeixi una cadena causal demostrada. El que proposo és investigar si alguns patrons històrics s’han repetit, transformat o transmès.
1. Rupit: molt més que un poble medieval
Rupit conserva les restes d’un castell documentat des de l’edat mitjana.
La presència de cavallers al castell està documentada des del segle XI, i el desenvolupament del nucli urbà va estar estretament relacionat amb aquesta estructura defensiva i senyorial.
La plaça dels Cavallers, situada al peu del castell, no és un detall insignificant.
El mateix nom ens remet a una societat organitzada al voltant de les jerarquies feudals.
A més, sabem que el castell va passar per les mans de diferents famílies poderoses, entre elles els Cardona i els Cruïlles.
La primera pregunta que em faig és si els noms actuals dels carrers, les places i les cases encara conserven fragments de les antigues relacions de poder.
No seria estrany: la toponímia sovint sobreviu als edificis, als propietaris i fins i tot als règims polítics.
Font: Diputació de Barcelona — Nucli urbà de Rupit. Patrimonicultural
2. La plaça dels Cavallers i el portal de Sant Joan
Una de les descobertes més interessants és l’existència documentada d’un portal de Sant Joan l’any 1379.
Segons la Diputació de Barcelona, aquest portal permetia accedir al recinte del castell de Rupit.
La seva localització exacta es desconeix, però podria haver estat situat entre Can Bigorra i Can Xicó, a l’entorn de la plaça dels Cavallers.
Aquest detall connecta tres elements:
Els cavallers, el castell i Sant Joan.
Paral·lelament, l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues era el centre religiós del territori, molt abans que Sant Miquel de Rupit adquirís la centralitat actual.
Aquí plantejo una primera deducció:
¿Podria la distribució dels edificis i els antics accessos revelar com es relacionaven el poder religiós i el poder nobiliari?
La connexió territorial està documentada. Una possible vinculació amb els cavallers hospitalers de Sant Joan, en canvi, no està acreditada i necessitaria fonts específiques.
Font: Castell de Rupit — Patrimoni Cultural. Patrimonicultural
3. Serrallonga i les dues capes: el fet que ho canvia tot
Ara arribem a l’episodi més sorprenent.
L’any 1622, Joan Sala, conegut com Serrallonga, es va veure implicat en una història relacionada amb dues capes robades.
El més interessant és que hi apareix un home de Rupit.
Es deia Miquel Pandís, àlies Ganyada.
Segons la declaració atribuïda al mateix Serrallonga durant el procés judicial, Ganyada li va explicar que havia robat dues capes de pastor i que les havia amagat entre uns boixos prop de Collsameda.
Poc després, Ganyada va morir violentament.
Serrallonga va recuperar les capes i les va amagar dins d’una bota de casa seva.
L’episodi es va complicar quan la informació sobre els objectes robats va arribar a les autoritats.
La persecució posterior i la mort de Miquel Barfull a mans de Serrallonga van contribuir a precipitar la seva entrada en la vida de bandoler.
És a dir, un home de Rupit apareix directament relacionat amb un dels episodis desencadenants de la trajectòria criminal de Serrallonga.
Això no és una deducció basada en la semblança dels noms: és un episodi que apareix en transcripcions del procés judicial.
La prudència obliga a recordar que una declaració judicial no és una reconstrucció neutral de tots els fets, però constitueix una font històrica extraordinàriament valuosa.
Font: Referència a la declaració de Serrallonga i les dues capes. Wikiloc | Rutas del Mundo
4. La meva deducció: i si Serrallonga i Sarsanedas estiguessin relacionats?
Aquí apareix una de les preguntes que personalment considero més intrigants.
A Rupit i al seu entorn està documentat el cognom Sarsanedas, que també pot aparèixer escrit amb variants.
Jo havia associat fonèticament aquest cognom amb el nom de Serrallonga.
I em vaig plantejar una possibilitat:
I si Serrallonga i Sarsanedas fossin noms relacionats? I si darrere d’aquesta semblança hi hagués una transformació del nom d’una casa, un malnom o una identitat familiar?
Cal explicar què sabem.
El nom històric de Serrallonga correspon a Joan Sala i Ferrer, vinculat per matrimoni al mas Serrallonga de Querós.
Això fa que la identificació directa amb Sarsanedas no tingui, ara mateix, suport documental.
Tanmateix, el cognom Sarsanedas sí que està documentat a la zona.
Per exemple, una publicació sobre la història urbana de Torelló recull Isidre Sarsanedas Rovira, nascut a Rupit el 1848, segons una de les dades biogràfiques conservades.
Hi ha també una coincidència territorial molt concreta: la documentació de la Diputació de Barcelona sobre la restauració de la casa parroquial de Sant Joan de Fàbregues, efectuada durant els anys vuitanta del segle XX, identifica Joan Sarsanedas Pianella, de Rupit, com a responsable de l’empresa constructora.
Això demostra la presència documentada del cognom a Rupit i el seu entorn, però no estableix una genealogia que arribi fins al segle XVII.
I aquí és on situo la meva hipòtesi.
No afirmo que Serrallonga fos Sarsanedas. Em pregunto si podria existir alguna connexió antiga entre aquests noms, masies o famílies que encara no hàgim identificat.
La semblança fonètica no és suficient per establir una identitat. Caldria reconstruir genealogies, examinar documents notarials i localitzar qualsevol casa de Rupit que hagués portat el nom de Sarsanedas.
De moment, tampoc no he pogut verificar documentalment l’existència d’una casa històrica anomenada Can Sarsanedas precisament a la plaça dels Cavallers.
Però sí que tenim un cognom documentat a Rupit.
I això permet formular una pregunta concreta que es pot investigar.
Fonts:
- Història urbana de Torelló — Referència a Isidre Sarsanedas Rovira
- Diputació de Barcelona — Restauració de Sant Joan de Fàbregues. Torello
5. Can Antoni, Can Sarsanedas i els noms que poden guardar memòria
Hi ha una altra qüestió que voldria investigar.
A l’entorn de la plaça dels Cavallers recordo una casa o un indret amb un nom semblant a Can Antoni.
Encara no he pogut identificar amb seguretat aquesta denominació.
En canvi, el catàleg de patrimoni de Rupit recull cases com Can Bigorra, Can Xicó, Can Pahisa, Can Negre, Can Saltiri i Can Perot.
Algunes es troben precisament a l’espai que envolta les antigues estructures defensives del castell.
La documentació patrimonial situa moltes de les construccions actuals entre els segles XVII i XVIII, justament l’època de Serrallonga i dels conflictes posteriors.
Aquí hi ha una qüestió interessant: el nom d’una casa no sempre correspon al cognom dels seus últims habitants. Pot conservar un malnom, un ofici, una antiga propietat o la memòria d’una família desapareguda.
Per això, considero que valdria la pena reconstruir els noms històrics de les cases de la plaça i comprovar si algun presenta relacions amb els Pandís, els Sarsanedas o altres famílies vinculades als conflictes del segle XVII.
No sabem si existeix aquesta relació, però és una pregunta que els capbreus i els registres notarials podrien ajudar a respondre.
Font: Patrimoni Cultural — Plaça dels Cavallers i carrer del Coll del Castell. Patrimonicultural
6. Rupit, els conflictes socials i les lluites pel poder
La història de Rupit no es limita als cavallers medievals ni a l’episodi de Serrallonga.
L’any 1462, en el context de la Guerra Civil catalana, les forces pageses vinculades a Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila.
Durant la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1652, les tropes castellanes van saquejar i cremar Rupit.
Aquests episodis són importants perquè demostren que el territori va experimentar directament conflictes socials, senyorials i militars.
I aquí plantejo una altra deducció.
És possible estudiar la història de Rupit com un exemple de la transformació dels mecanismes de poder i de les resistències que aquests generaven?
En època medieval, els conflictes podien enfrontar pagesos i senyors.
Al segle XVII, el bandolerisme es barrejava amb disputes entre famílies, faccions i autoritats.
Posteriorment, altres guerres van introduir noves formes de repressió política i militar.
No són fenòmens idèntics. Tampoc no podem afirmar que l’un provoqués necessàriament el següent.
Però l’estudi comparat permet identificar continuïtats i ruptures en l’exercici del poder.
Font: Història del castell de Rupit — Diputació de Barcelona. Patrimonicultural
7. Del fossar de Rupit al fossat de Santa Eulàlia
I arribem a la deducció que va originar tota aquesta investigació.
A Rupit existeix un antic fossar, vinculat històricament a l’església de Sant Miquel.
A Barcelona trobem el fossat de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc.
El primer era un espai funerari parroquial; el segon, una estructura militar defensiva.
Són espais de naturalesa diferent.
Però tots dos ens conviden a observar la manera com el territori conserva la memòria del passat.
El 15 d’octubre de 1940, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va ser afusellat al fossat de Santa Eulàlia després de ser condemnat per un consell de guerra franquista.
Ahir, 15 d’octubre de 2026, es van complir 86 anys del seu assassinat, no pas cent.
Les institucions catalanes van tornar a homenatjar-lo precisament en aquell indret.
I aquí és on vull formular la meva reflexió principal.
Podem entendre l’execució de Companys com l’últim episodi d’una cadena que començaria amb els conflictes de Rupit?
En termes històrics estrictes, no disposem de proves per afirmar-ho.
La mort de Companys respon a unes causes polítiques i militars concretes del segle XX: la Guerra Civil espanyola, la victòria franquista, la persecució dels dirigents republicans i la col·laboració nazi en la seva detenció.
Però, en un sentit més ampli, podem investigar una qüestió diferent.
¿Fins a quin punt la història catalana està marcada per transformacions successives de les relacions entre poder, territori, resistència i repressió?
El castell de Rupit, els conflictes remences, Serrallonga, la Guerra dels Segadors i Montjuïc són escenaris de contextos diferents.
El possible fil conductor no seria una conspiració contínua ni una causa directa, sinó la persistència de conflictes al voltant de l’autoritat i la llibertat.
Font: Homenatge a Companys al fossat de Santa Eulàlia — 15 d’octubre de 2026. Nació Digital
8. I si la història s’hagués anat deformant?
Aquest és un dels aspectes que més em fan pensar.
Al llarg dels segles, els noms canvien.
Els masos passen d’una família a una altra.
Els malnoms es converteixen en cognoms o desapareixen.
Els edificis es transformen.
Els documents es perden.
I els personatges històrics acaben convertits en llegendes.
Serrallonga n’és un exemple extraordinari.
El Joan Sala que apareix als processos judicials no és exactament el mateix personatge que ha arribat a nosaltres a través de les cançons, les narracions i les representacions populars.
La seva figura ha estat reinterpretada durant segles.
Això em porta a preguntar-me si altres noms del territori també podrien haver experimentat transformacions.
El cas que plantejo entre Serrallonga i Sarsanedas és una possibilitat per contrastar, no una equivalència demostrada.
La recerca disponible encara no permet establir una relació etimològica o familiar entre aquests dos noms.
Però sí que sabem que Sarsanedas és un cognom documentat a Rupit i que una persona d’aquesta població, Miquel Pandís, va intervenir en un episodi decisiu de la biografia de Serrallonga.
Per això crec que seria interessant reconstruir els vincles familiars i territorials sense descartar possibles coincidències, però tampoc sense convertir-les prematurament en certeses.
La història pot deformar-se sense que ningú l’hagi ocultat deliberadament.
I aquesta diferència és fonamental.
9. La meva hipòtesi completa
Després d’analitzar aquests elements, la deducció que proposo és la següent:
Primera connexió: el poder feudal.
Rupit va ser un centre senyorial vinculat als cavallers i a famílies nobles, amb un castell i un portal de Sant Joan documentats.
Segona connexió: els noms i les famílies.
La presència del cognom Sarsanedas al territori obre una pregunta sobre possibles relacions familiars o toponímiques amb altres noms històrics. No hi ha proves que Serrallonga i Sarsanedas fossin la mateixa persona o identitat.
Tercera connexió: les capes robades.
L’any 1622, Miquel Pandís, àlies Ganyada, de Rupit, apareix relacionat amb les dues capes que Serrallonga va amagar. Aquest episodi va tenir conseqüències directes en la seva vida.
Quarta connexió: els conflictes de poder.
Rupit va patir atacs i destruccions en diferents guerres. Les tensions senyorials i socials del seu passat permeten estudiar formes històriques de confrontació.
Cinquena connexió: la memòria de Catalunya.
El fossar de Rupit i el fossat de Santa Eulàlia no comparteixen una història causal demostrada. Tanmateix, permeten construir una reflexió sobre la memòria, el poder i els conflictes que han marcat Catalunya.
Aquesta és la meva hipòtesi general.
No pretenc demostrar que tot comencés a Rupit ni que l’assassinat de Companys fos conseqüència d’un episodi del segle XVII.
El que plantejo és que una investigació sobre els noms, les cases, les famílies i els conflictes de Rupit podria revelar connexions històriques locals que avui encara desconeixem.
I que aquestes connexions poden contribuir a una comprensió més profunda de la història catalana.
10. La pregunta que deixo oberta
Hi ha tres qüestions que considero especialment importants.
Qui era realment Miquel Pandís, àlies Ganyada, de Rupit?
Quins vincles tenia amb altres famílies del poble i quin paper exacte va jugar en l’inici de la trajectòria de Serrallonga?
Quina és la història antiga del cognom Sarsanedas a Rupit?
Existia una casa amb aquest nom? Quines són les seves primeres referències documentals? Hi ha alguna relació demostrable amb els masos, les famílies o els personatges del segle XVII?
Què va passar realment a l’entorn de la plaça dels Cavallers?
A més de ser un espai vinculat al castell, podria haver estat escenari de disputes nobiliàries, pactes o conflictes que els documents encara permetin reconstruir?
Aquestes preguntes es podrien investigar mitjançant capbreus, processos judicials, registres parroquials i documentació notarial, especialment als arxius històrics de Vic.
CONCLUSIÓ: LES PEDRES CONSERVEN PREGUNTES QUE ELS DOCUMENTS PODEN RESPONDRE
Potser la història no és una línia recta.
Potser s’assembla més a una xarxa de persones, famílies, conflictes i decisions que es van entrecreuant.
Un home de Rupit, dues capes robades, un bandoler perseguit, un castell medieval, una plaça de cavallers i un portal de Sant Joan.
Tots aquests elements existeixen en la documentació històrica, encara que les relacions que podem establir entre ells siguin de diferent naturalesa.
I, tres segles després de Serrallonga, trobem una altra fortalesa: Montjuïc.
Allà, el 15 d’octubre de 1940, el franquisme va executar el president Lluís Companys.
La distància històrica entre aquests episodis és enorme.
Però la seva comparació ens obliga a reflexionar sobre com s’ha exercit el poder en diferents moments de la nostra història.
La meva deducció no és que Serrallonga provoqués el que va passar a Montjuïc, sinó que potser hi ha fils històrics i familiars que encara no hem reconstruït, i patrons de poder que mereixen ser analitzats conjuntament.
No es tracta de forçar la història perquè encaixi en una teoria.
Es tracta de fer les preguntes adequades i buscar els documents que puguin respondre-les.
Perquè allò que avui sembla una coincidència podria acabar revelant una relació històrica.
O podria continuar sent una coincidència.
La diferència la marcaran les proves.
Rupit guarda una part d’aquesta història. I jo crec que val la pena continuar investigant-la.
Investigació i reflexió personal a partir de documentació històrica, patrimoni cultural i hipòtesis pròpies.
#Rupit #Serrallonga #Sarsanedas #SantJoanDeFàbregues #PlaçaDelsCavallers #LluísCompanys #Montjuïc #HistòriaDeCatalunya #MemòriaHistòrica #Collsacabra #InvestigacióHistòrica
Can Ton a Rupit aprop la plaça dels cavallers
