Amb els aspectes humans una generalització es equivocada i amb els aspectes científics una concreció es equivocada

Amb els aspectes humans una generalització és equivocada

Els aspectes del dia a dia de les persones si volem generalitzar entraríem a tenir una distorsió cognitiva, es a dir, una falla en el maneig dels processos d’informació.

No podem dir «M’estan fent això o allò», «Ells tenen la culpa», «No ho sabria fer tot», «Tot-hom ho fa així», «Ve d’ells», «Tots els homes/dones son iguals», etc…Perquè estaria generalitzant i tindria una distorsió cognitiva. És la solució fàcil quant no es vol concretar. La causalitat es millor tenir-la clara.

Amb els aspectes científics una concreció és equivocada

Els aspectes dels científics de descobrir una cosa que serveixi per generalitzar una cura per el major nombre de persones es l’objectiu més acceptable. Sí que la formula pot ser una cosa concreta, però l’abast d’això també seria per un grup de persones reduït.

La cosificació es una fal·làcia formal d’ambigüitat. Que es l’error de tractar de manera «autèntica» una cosa que no es real, només una idea. Cosa que s’ha d’evitar en els aspectes científics.

Consideracions

A vegades no som ben bé el que som. Tenim diferents rols que ens porten a comportar-nos a vegades com un científic i no ho som, com un administratiu i no ho som, com un cuiner professional i no ho som, com un directiu i no ho som, com un tècnic i no ho som i un llarg etcètera d’aptituds que per les circumstàncies acabem fent-ho. Allò que diuen que «no li cauen els anells».

També pot dependre d’on posem l’escala de la valoració. Si ho posem amb una lupa, microscopi o un telescopi. Podria valorar com faig una cosa o les dels altres, per el mètode científic, per el mètode de que diuen les xarxes socials o internet, per el mètode de la consulta als pares, avis o familiars, per el mètode de fer cas als enemics o per el mètode de com ens sembla a nosaltres. On dirigim la nostra vàlua de les coses? A qui fem cas?

Si anem a buscar la font d’informació, potser tindrem menys vies d’equivocació o de que sigui menys embrutada la informació per d’altres. Però on es la font? A vegades no ho sabem, i si ho sabem, és un resultat oficial que no hem comprovat i que també pot estar pervertit.

El que comprovem per nosaltres mateixos per el màxim rigor a un mateix, és el que creiem.