La nostra llengua se’n va pel pedregar 

! INDISCUTIBLE! Que la nostra llengua se’n va pel pedregar  cada cop es fa més palès.  Dues eines s’empren  per agredir-la; No parlar-la, o fer-ne un ús de matusser!

En el primer supòsit, són els vinguts d’altres contrades que no intenten fer-la pròpia i no empraran  mai els que la perjudiquen? No pas! Axó queda per als que entenent-la no la parlen i per als que sabent-la decideixen lliurement no enraonar-la. És el seu dret. El mateix dret per no xerrar castellà.

Però, on fa mal, el que veritablement cou, rau en el segon supòsit. Imperfeccions de lèxic, limitat vocabulari i expressions adoptades poden justificar-se en persones corrents que  la gramàtica era omesa en els seus llibres de text, el que clama al cel, de jutjat de “guàrdia”, dirien en algunes tertúlies, és que els professionals de la comunicació  no tinguin  respecte al que proposa L’Institut d’Estudis Catalans  ni als lectors/oients. Han claudicat i ja no parlen català!; empren una mena de dialecte nascut de parlar en castellà literalment traduït al nostre idioma. I de l’invent se’n deriven frases antològiques; sobre un fitxatge encertat,“”Han donat amb la persona adequada“” sic; d’una passa per un bon moment esportiu, “La…  S’està sortint des de  la pretemporada” sic;  una gotellada ha deixat un bassal davant uns estudis d’emissió, “”Haurem d’entrar-te en braç…  Sic  Podrien seguir fins a posar-nos-en les “botes”.   

No són els mitjans de comunicació una de les maneres per expandir cultura  de manera que per mimetisme es perfeccioni i ampliïn els coneixements de la llengua?

Són realment tan talossos o en axó és desídia i tant se me’n fot d’una gent que base de la seva professió a trobar cent esquerdes en un per sobre qualsevol dit o succeït a la política, economia, esports o afers socials?

Em quedo amb el dubte!