Introducció
La tokenització és un concepte que prové del món de les criptomonedes i les tecnologies blockchain. Consisteix en transformar drets, béns o accions en actius digitals que poden ser gestionats, transmesos i verificats mitjançant tecnologies descentralitzades. Aplicada a la llei, la tokenització pot representar un canvi profund en la manera com entenem, gestionem i apliquem el dret. Aquest document explora com podria funcionar aquesta tokenització legal, els seus beneficis, riscos i casos d’ús, amb un focus final en un exemple pràctic aplicat a una ciutat com Olot.
Què significa tokenitzar la llei?
Tokenitzar la llei implica codificar elements jurídics – com ara drets, obligacions, permisos, sancions o contractes – en forma de tokens digitals. Aquests tokens poden funcionar dins d’una xarxa blockchain, amb l’ajuda de contractes intel·ligents (smart contracts), que automatitzen l’execució d’aquestes normes de manera transparent, immutable i programable.
En lloc de dependre exclusivament d’institucions centralitzades per aplicar la llei, una part de l’execució jurídica es pot automatitzar, descentralitzar i fer més eficient. La tokenització no implica eliminar les lleis existents, sinó complementar-les amb eines tecnològiques que millorin el seu compliment i accessibilitat.
Components clau de la tokenització legal
1. Smart contracts
Els contractes intel·ligents són línies de codi que defineixen condicions i accions. Quan es compleixen les condicions, s’executa l’acció automàticament. Per exemple, un contracte de lloguer pot desbloquejar el dipòsit si es torna el pis en bon estat.
2. Tokens jurídics
Es poden crear tokens per representar:
- Llicències professionals (com una de conduir o exercir una professió).
- Drets ciutadans (com el dret a vot en un municipi).
- Obligacions tributàries o sancions (una multa pot ser un token no fungible que s’ha de pagar abans d’una data).
3. DAO (Organitzacions Autònomes Descentralitzades)
Una DAO pot actuar com un espai de governança on els ciutadans participen activament en la creació i execució de normes. Mitjançant vots amb tokens, es poden aprovar normatives, pressupostos o iniciatives socials.
Avantatges de tokenitzar la llei
a. Transparència i traçabilitat
Tot queda enregistrat en la blockchain, cosa que permet saber qui ha fet què, quan i sota quines condicions. Aumenta la confiança pública i redueix la corrupció.
b. Execució automàtica i eficient
Els smart contracts eliminen intermediaris i redueixen el temps i cost d’execució legal.
c. Inclusió i accés directe a la governança
Amb un sistema basat en tokens, qualsevol ciutadà amb accés a internet pot participar activament en processos legals o cívics.
d. Reducció de burocràcia i paperassa
Les accions legals es poden executar automàticament sense necessitat d’emplenar formularis físics o visitar oficines administratives.
e. Innovació jurídica
Permet provar nous sistemes de justícia, com la resolució de conflictes descentralitzada, justícia comunitària i votacions tokenitzades.
Reptes i riscos
1. Complexitat jurídica i tecnològica
Cal que juristes i programadors treballin conjuntament per traduir correctament les lleis en codi. Un error en el codi pot tenir conseqüències greus.
2. Rigidesa normativa
La llei tradicional té espai per la interpretació, la compassió i el context. Un sistema totalment automatitzat pot ser massa rígid.
3. Bretxa digital
No tothom té les habilitats o els recursos per accedir a aquestes tecnologies. Cal garantir que ningú quedi enrere.
4. Privacitat i seguretat
Encara que la blockchain és segura, gestionar dades personals o legals requereix protocols específics per protegir la intimitat.
Casos d’ús reals i projectes
1. Estònia
Pionera en l’ús de blockchain per serveis públics. El seu sistema d’identitat digital permet accedir a serveis legals, mèdics i educatius amb seguretat i eficiència.
2. OpenLaw i LexDAO
Plataformes que permeten redactar, signar i executar contractes legals automatitzats sobre Ethereum.
3. Kleros
Un sistema de justícia descentralitzat on ciutadans actuen com a jurats. Voten sobre casos i reben tokens com a recompensa.
4. RealT i Aragon Court
Aplicacions que tokenitzen propietats immobiliàries i permeten resoldre disputes legals mitjançant smart contracts i vots comunitaris.
Exemple pràctic: Justícia Oberta Olot
Context
Olot, una ciutat catalana amb una població activa i una forta cultura comunitària, podria ser un entorn ideal per experimentar amb una plataforma de governança legal descentralitzada. Imaginem un projecte anomenat “Justícia Oberta Olot”.
Objectius
- Facilitar la participació ciutadana en decisions municipals.
- Automatitzar processos administratius simples.
- Crear un sistema de resolució de conflictes veïnals just i transparent.
Components del sistema
a. Token ciutadà: $OLOT
- S’atorga a ciutadans empadronats a Olot.
- Serveix per votar, proposar iniciatives i accedir a serveis municipals digitals.
b. DAO municipal
- Estructura digital on els ciutadans poden participar en votacions sobre pressupostos, normatives i projectes locals.
- Les votacions tenen conseqüències legals si superen determinats llindars.
c. Smart contracts de servei públic
- Contractes per regular la concessió d’ajuts, subvencions o permisos comercials.
- Per exemple, un ajut per rehabilitació energètica es pot automatitzar i desbloquejar en funció dels documents aportats i verificats per oracles (validacions externes).
d. Resolució descentralitzada de conflictes
- S’estableix un tribunal ciutadà amb jurats rotatius escollits aleatòriament.
- Els casos es presenten digitalment i es vota mitjançant sistema anònim.
- Les decisions s’executen mitjançant smart contracts o amb la col·laboració de l’Ajuntament.
Beneficis per a Olot
- Més implicació ciutadana en el dia a dia polític.
- Reducció de costos administratius.
- Major transparència i responsabilitat institucional.
- Innovació replicable a altres municipis de la Garrotxa o Catalunya.
- Oportunitat per posicionar-se com a referent europeu en innovació democràtica i legal digital.
Possibles dificultats
- Caldria un programa de formació digital i jurídica.
- Adaptació de la normativa existent per reconèixer votacions o decisions DAO.
- Coordinació amb ajuntaments, diputació i Generalitat per integrar el sistema amb la legalitat vigent.
Conclusions
La tokenització de la llei és una proposta disruptiva amb un gran potencial transformador. Si s’aplica amb prudència, supervisió i col·laboració entre juristes, programadors i ciutadania, pot millorar l’eficiència, transparència i participació en el sistema legal.
No es tracta de substituir els jutges ni les lleis tradicionals, sinó de donar eines noves per construir una societat més justa, oberta i adaptada als temps digitals. La proposta “Justícia Oberta Olot” és només un primer pas en aquest camí. El futur de la llei pot ser, si ho decidim, descentralitzat, democràtic i digital. Aquesta visió també pot servir com a base per impulsar noves formes de contractació pública, votacions digitals segures i models de participació ciutadana inclusius i eficients.
