Introducció

Vivim en una època on la informació circula a una velocitat mai vista. Però aquesta abundància no sempre es tradueix en veracitat, pluralitat o llibertat d’elecció. Al contrari: cada cop més, la informació és segmentada, manipulada i distribuïda de forma selectiva. Aquesta pràctica no només respon a interessos comercials o polítics, sinó que pot esdevenir una eina potent per a controlar grups humans —ja siguin ètnics, religiosos o tribals digitals— i per consolidar sistemes de vigilància i obediència massiva, especialment quan entren en joc tecnologies com les Monedes Digitals de Banc Central (CBDC).

Tanmateix, enmig d’aquest escenari, hi ha una llum emergent: la tecnologia blockchain. Aquesta pot oferir eines per verificar, descentralitzar i protegir la informació, la identitat i fins i tot els sistemes econòmics alternatius. Però, és realment la solució? En aquest article explorem aquest dilema en profunditat.

El control selectiu de la informació: com funciona

Microsegmentació i bombolles informatives

La segmentació digital permet als algoritmes mostrar una versió del món diferent a cada usuari. Aquesta “bombolla informativa” es crea a partir de les teves cerques, likes, localització, interaccions socials i fins i tot el teu estat emocional. La mateixa notícia pot ser presentada de manera optimista, alarmista o neutra segons el perfil de l’usuari. Això reforça prejudicis i crea tribus informatives aïllades.

Manipulació narrativa

Els estats, les grans corporacions i certs grups d’interès poden promoure o invisibilitzar temes segons els seus interessos. En períodes de crisi (guerres, pandèmies, fallides econòmiques), aquest control pot intensificar-se. S’eliminen veus dissidents i s’amplifiquen narratives oficials, sovint sota la bandera de la “seguretat” o la “veritat científica”.

Censura selectiva

En algunes regions del món (i, cada cop més, també a Occident), les plataformes poden eliminar continguts, silenciar veus crítiques i modificar els algoritmes perquè certs temes no arribin al públic general. Aquesta censura no és sempre explícita: sovint actua de manera subtil, fent que un tema simplement deixi d’aparèixer.

CBDC: el risc de la programació monetària

Les CBDC (Central Bank Digital Currencies) són versions digitals de les monedes nacionals, controlades per bancs centrals. A diferència de l’efectiu, són completament traçables i poden estar programades per limitar la seva utilització segons el lloc, el moment, la persona o el tipus de despesa.

Possibles usos i abusos:

• Restricció geogràfica: una moneda només vàlida en una regió determinada.
• Caducitat programada: diners que expiren si no es gasten en un temps concret.
• Condicionalitat ideològica: penalitzacions per comportament “no cooperatiu” (manifestacions, discursos crítics, etc.).
• Assignació segons perfil ètnic, religiós o tribal: discriminació encoberta sota la disfressa d’eficiència social.

Grups ètnics, tribals i religiosos: objectiu de control

Històricament, els grups ètnics, culturals o religiosos han estat perseguits, manipulats o utilitzats com a boc expiatori en temps de crisi. Ara, amb les eines digitals, aquesta manipulació pot ser quirúrgica.

Exemples recents:

• Tribus digitals: els grups afins per ideologia (libertaris, vegans, woke, conspiranoics, etc.) poden ser manipulats per ser portats a l’extrem i generar conflicte entre ells.
• Minories religioses o ètniques: a través de dades massives, es poden identificar, aïllar i manipular creences o accions socials.

Aquest control no només fragmenta la societat, sinó que genera una sensació d’indefensió: el ciutadà ja no sap què és veritat ni què no ho és.

La solució pot ser el Blockchain?

Transparència per disseny

Blockchain és, en essència, una base de dades distribuïda, immutable i pública (en molts casos). Això permet:

• Verificar l’origen de la informació.
• Mantenir un registre que no pot ser alterat un cop validat per la xarxa.
• Evitar la manipulació centralitzada dels continguts.

Identitats descentralitzades

Una de les aplicacions més potents del blockchain és la identitat digital sobirana. Això permetria:

• Que cada persona controli quines dades comparteix i amb qui.
• Validar credencials (professionals, mèdiques, educatives) sense dependre d’un estat.
• Evitar la persecució o el bloqueig segons perfils ideològics o ètnics.

Sistemes econòmics paral·lels

Les criptomonedes basades en blockchain (com Bitcoin, Monero, etc.) poden funcionar com a alternativa a les CBDC, oferint:

• Privacitat financera.
• Resistència a la censura.
• Llibertat de transacció.

Tanmateix, també cal estar alerta: no totes les cadenes de blocs són iguals. Algunes són més privades que altres, i també hi ha intents de crear blockchains controlades per estats, que podrien simular descentralització però funcionar com a mecanismes de vigilància.

Blockchain com a doble fil

Tot i que el blockchain ofereix oportunitats reals per resistir el control selectiu de la informació, no és una garantia automàtica de llibertat. El seu ús pot ser:

• Emancipador, si és obert, descentralitzat i orientat a l’autonomia individual.
• Repressiu, si s’integra en sistemes de vigilància disfressats de transparència (com identitats digitals forçades, blockchains estatals, etc.).

Educació crítica i tecnologies lliures: l’aliança clau

Cap eina tecnològica té sentit sense una cultura crítica que la sustenti. Per tant, la veritable resistència passa per:

• Educar en pensament crític i tecnologies obertes.
• Promoure comunitats locals i digitals sobiranes.
• Enfortir les eines de verificació ciutadana de la informació.
• Preservar l’accés a canals no censurats: ràdio lliure, webs descentralitzades, sistemes P2P.

Guia pràctica per resistir el control selectiu

Eines de comunicació i navegació lliures

• Tor Browser: per navegar anònimament.
• Brave: navegador que bloqueja publicitat i rastrejadors.
• ProtonMail i Tutanota: correus electrònics xifrats.
• Signal o Session: apps de missatgeria xifrades i privades.
• VPNs segures: Mullvad, ProtonVPN o IVPN.

Eines de verificació d’informació

• CrowdTangle i Media Bias Fact Check.
• Wikispooks o Investigate Europe per recerques en profunditat.
• Wayback Machine: per consultar webs esborrades.

Blockchain i criptomonedes

• Wallets de confiança: Samurai Wallet (Bitcoin amb privacitat), Exodus (multimoneda), Monerujo (Monero).
• Plataformes descentralitzades: Nostr (xarxa social), IPFS (hosting de continguts), Mastodon.
• Criptos amb enfocament en privacitat: Monero, Zcash, Pirate Chain.

Identitats descentralitzades

• SSI (Self-Sovereign Identity): sistemes com uPort, ION o Veramo.
• Participar en DAOs (organitzacions autònomes descentralitzades) per a presa de decisions comunitària.

Conclusions

El control selectiu de la informació, la segmentació ideològica i la programació monetària són els pilars d’un nou sistema de dominació. Les CBDC poden convertir-se en una eina per discriminar, condicionar i dividir, especialment si van acompanyades d’una narrativa controlada.

Però també hi ha escletxes de llibertat. El blockchain, ben utilitzat, pot oferir eines reals per garantir la transparència, la privacitat i la sobirania individual. Cal estar vigilants, actius i formats.

Només així podrem decidir què veiem, què compartim, què pensem i què fem amb els nostres recursos, sense que ens ho dicti un algoritme, un estat o una corporació.

“En l’era digital, qui controla la informació, controla la realitat. Però qui entén la tecnologia, pot resistir-la.”