Fes que m’encaixi

Una de les lleis no escrites que es fa de forma habitual i rutinària és la següent.

Suposem que una empresa, metge, jutge o estat, etc. demana uns estudis tècnics per resoldre qualsevol cosa. Els tècnics que no hagin estat subornats, faran el seu estudi segons la tècnica que els hi pertoqui. Però l’empresa, metge, jutge o estat, etc. que és més usual del qual sembla, pot dir “fes que m’encaixi”, al pensament de la persona o entitat que ha dit de fer els estudis tècnics. Modificaran els estudis tècnics per donar la raó o caprici del qui ha demanat els estudis.

Això diu ben poc de la integritat dels tècnics, encara que a la llei de la selva social això passa de forma acostumada i rutinària.

Si és una empresa l’empresa, pot perdre diners en un cas o guanyar prestigi en l’altre.
Si és un metge pot provocar morts (encara que li canvien el nom i no són morts, encara que morin) o derivar una altra branca de la medicina.
Si és un jutge el que fa això pot derivar a una sentència equivocada.
Si és un estat pot ser taxat de l’estat que no hi ha estat de dret o poc democràtic.