El fet que un aspirador s’empassi coses no es ben be el que vull dir. Aspirar a aspirant seria el desig d’obtenir una plaça o el desig d’aconseguir alguna cosa, dit d’una altre manera. Podria ser que el fet de ser aspirant o aconseguir alguna cosa, et tinguessis que empassar coses no desitjades, però que ho fas per aconseguir el que aspires.

Aspirar a aspirant es un pas previ a ser aspirant. Una mena de modèstia, pulsió del pensament, iniciativa o desig. Es com fer un pla. Que no saps el que et trobaràs, que hi poden haver danys col·laterals, que potser el pla no seguira el que varem planejar o que el temps estimat al pla augmenta.

Ens podem quedar a aspirants o a aconseguir el que volem en un temps raonable. Però hem de saber encertar que el que desitgem vingui d’acord amb el que aspirem. I que a part d’aconseguir el que volem no sigui com el que col·lecciona títols i no aprofundeix en cada un. Una mena de «titulitis», que per alguns es vàlida com mes pomposa sigui i de cara a la galeria ho accepten.

Una altre visió d’aconseguir, son els que ho fan amb l’assaig-error. Provar repetidament fins que surten les coses. No son aspirants, son els que anomenen «makers» que aprenen dels seus errors y han après o els hi han ensenyat a aprendre a aprendre.

Tan si som aspirants com «makers» en algun moment necessitem professors, mentors o una versió de les coses que fem vista de fora. La part que no veiem de nosaltres mateixos, « la ombra» , ens l’ha de deixar veure algú, encara que potser no sigui agradable.