El pas de temps el solíem mirar amb un rellotge. Ara el solem mirar amb el telèfon mòbil. La perspectiva de mirar el rellotge de manera horitzontal només el vèiem quan estava al cim d’una taula. Ara amb el mòbil quan el posem a una taula no veiem gaire l’amplada.

La perspectiva del pas del temps també ha canviat. Abans el temps era més voluptuós, ple de coses. Ara el temps sembla més un encefalograma pla. Les coses enèrgiques que es podien fer han passat de ser més difuses.

El confinament per la COVID-19 ha deixat palès el valor del temps. Com un bé preuat, malbaratat, estressat, ioga-percebut, de cuina-provat o d’horitzontalitat. També cal·ligrafiat, enfeinat, ordenat, netejat, preocupat, familiaritzat, avorrit o gaudit.

Esperem no mirar el rellotge de manera horitzontal i el puguem veure de manera vertical. Perquè voldrà dir que ens n’hem sortit del pas d’aquest temps tant a prova. Encara que de manera horitzontal veiem més els botons que fan el comandament.

Mirar el temps d’una manera

El temps guardat és vertical?

El temps perdut és horitzontal?

El temps guanyat és de 45°?

El temps enrera és per agafar embranzida?

El temps vist és futur?

El temps no temps és relax?

Temps

Temps…


Comparteix