El terrestre extra podria ser una persona que ja és una altra cosa que no pensem i, que hem definit com un altre. M’explico. Si una persona la considerem intel·ligent, això no és cert. Ho serà quan ja hi hagi hagut la transformació a un altre nivell per una altra cosa. Llavors amb el record veurem que ara si que ho sembla, però no li podem dir intel·ligent perquè ara és una altra cosa.
Això, si existís la intel·ligència. Que no ho crec. Només hi ha persones que saben unes coses i, unes altres, altres coses. O diferents habilitats. El famós «coeficient d’intel·ligència» no és cap garantia de l’èxit o de la felicitat o manejar-se millor que els altres. Només és un número. N’hi ha que tenen èxit, felicitat i es manegen bé la vida i d’altres no.
Les diferents etapes que passem, es pot pensar que som una altra cosa cada vegada que en passem una. Però no ens convertim amb terrestres extres. El terrestre extra és més aviat algú que surt de la gràfica de la normalitat i, això és escàs.
Recordant la frase «dónde la espalda pierde su nombre». Encara que no volem dir la paraula, ja sabem que vol dir la frase. Forma part d’un cos amb les seves parts. El terrestre extra és la part que no volem dir. Que el definim amb una frase o concepte.
Dos derivacions
El concepte fantasma de quant hi ha algunes persones i es crea un altre considerada entitat-persona resultant de grup. O amb la música, el to diferencial que va descobrir Tartini quan es toquen dues notes i s’escolta un altre de més que és la diferència de les freqüències. El primer és un concepte no cert i el segon és un efecte que podem escoltar i és cert. No es pot dir que sobrin o que faltin
Hi ha alguna persona que sobri o qui hi sigui de més a més?
Dons, no.
