El terrestre extra podria ser una persona que ja es una altre cosa que no pensem i, que hem definit com un altre. M’explico. Si una persona la considerem intel·ligent, això no es cert. Ho serà quant ja hi hagui hagut la transformació a un altre nivell per una altre cosa. Llavors amb el record veurem que ara si que ho sembla, però no li podem dir intel·ligent perquè ara es una altre cosa.

Això, si existís la intel·ligència. Que no ho crec. Només hi ha persones que saben unes coses i, unes altres, altres coses. O diferents habilitats. El famós «coeficient d’intel·ligència» no es cap garantia de l’èxit o de la felicitat o manejar-se millor que els altres. Només es un numero. N’hi ha que tenen èxit, felicitat i es manegen bé la vida i d’altres no.

Les diferents etapes que passem, es pot pensar que som una altre cosa cada vegada que en passem una. Però no ens convertim amb terrestres extra. El terrestre extra es mes aviat algú que surt de la gràfica de la normalitat i, això es escàs.

Recordant la frase «donde la espalda pierde su nombre». Encara que no volem dir la paraula, ja sabem que vol dir la frase. Forma part d’un cos amb les seves parts. El terrestre extra es la part que no volem dir. Que el definim amb una frase o concepte.

Dos derivacions

Els conceptes fantasma de quant hi han varies persones i es crea una altre considerada entitat-persona resultant de grup. O amb la música, el to diferencial que va descobrir Tartini quant es toquen dues notes i s’escolta una altre de més que es la diferencia de les freqüències. El primer es un concepte no cert i el segon es un efecte que podem escoltar i es cert. No es pot dir que sobrin o que faltin

Hi ha alguna persona que sobri o qui hi sigui de més a més?

Dons, no.


Comparteix