Hi havia un nou duel. El cowboy del poble global va desenfundar el seu mòbil carregat i ple de dades. Hi va disparar una dada tàctil. En John, l’adversari, no hi va ser a temps i una conjunt ràpides paraules a Twitter va incidir al centre del seu orgull. S’hi van afegir molts mes indis que miraven la disputa tot rodejant-los amb paraules afilades. Al cap de 50 missatges l’entrellat va acabar amb paraules deshonestes, sentiments trencats, fiblades al cor i esquinços als dits.

Mentrestant els altres cowboys menaven el ramat de dades i les ubicaven a diferents contenidors encerclats per tallafocs. Varis «makers» arreglaven les seves eines digitals. Els xèrifs investigaven tants casos que no els eren abastables.

Després d’una dura jornada de treball els cowboys quedaven al bar de la cantonada amb amics i amigues asseguts sense ni mirar-se. Jugant al poker digital o les apostes del futbol . I de tant en tant elles s’ensenyaven fotos o comentaven ells l’últim duel a Twitter o els missatges d’Instagram o Facebook.

Al llunyà poble global les coses son dures per els humans i fàcils per els robots. Els humans volen ser robots i els robots volen ser humans. Hi ha alguns animals domestics. Només queden els animals salvatges en perill d’extinció que volen ser animals. Perquè els altres animals son per alimentar els humans.