Intentar apendre alguna cosa nova es com tirar-se a la piscina. No pots aprendre a nedar de manera teòrica sense posar-te a l’aigua i provar-ho. Potser l’aigua es una mica freda, no fem peu a terra i a les primeres braçades ens podem empassar una mica d’aigua. A poc a poc anem avançant, encara que no estèticament bé. Al nostre ritme, i si voleu sols, anem millorant. De començar a ser-ne un expert en una matèria son 10.000 hores fent el mateix, segons se ha calculat.

Si es una cosa que no en tenim ni idea referent a el que hem de llegir i, no sabem el que està dient el text. També és el mateix. Anem llegint el text més a poc a poc. Sempre relacionarem el que potser vol dir el text que no entenem, amb coses que ja sabem. Podem buscar-ho al diccionari o a internet i llavors preguntar-ho. Com més fonts d’informació tenim per comparar més punts de vista possibles tindrem. Es cert que per tenir una font d’informació fiable se ha d’anar a la font principal i inclòs això es poden tenir més punts de vista.

Molta gent utilitza els vídeos per aprendre. Però fins que no ho proves el que estan explicant, només es una pel·lícula. S’aprèn diferent si t’ho expliquen, si veus un vídeo, si ho veus de veritat o si ho llegeixes. Si et tires a la piscina i ho aprens dintre els teus mitjans sol, també ho aprens diferent. I es una manera d’aprendre moltes coses sol. Només amb la iniciativa pròpia.

Dos teorías

Hi ha una teoría que diu que;

tots tenim tota la informació de tot el que aprendrem a la vida quant naixem. La vida es un procés perquè aflori.

I una altre teoría que diu que;

tots sabem més de el que som capaços d’explicar.


Endavant!