El secret de la monja es el que hem sembla a mi hem va passar quant no tenia ni 5 anys. Segons els meus càlculs.

Poc anys enrere, buscant explicacions personals de la meva vida i voltant amb el cotxe vaig recordar una cosa. Era una ubicació que hem sonava. Hi vaig anar sense saber que hi trobaria. Com un pilot automàtic del meu cervell. Passant per un petit pont d’un riu a peu, ho vaig recordar.

A la guarderia hi havien monges. I vam fer una excursió amb tota la classe a prop de Mas Solà a Sant Pere d’Espuig. Un dia, al passar per un pont d’allà, el mateix que vaig anar 40 anys després. Una monja en va ensenyar una cosa que sembla molt senzilla però que potser no havia d’haver vist. Dic que no havia d’haver vist perquè una altre monja va dir-li a l’altre monja que no m’ho ensenyés. Hem va deixar veure un calidoscopi molt maco. Vaig mirar per dins. La monja hem va ensenyar com s’utilitzava. I vaig veure una cosa espectacular per un nen de menys de 5 anys. Els cristalls de dins al fer voltar el tub, canviaven les formes i figures de la llum. Ho recordo encara.

El secret de la monja que el calidoscopi me’l va ensenyar com d’amagat. Podria ser com un anticòs de el que poc desprès abusarien de mi els capellans, el «bulling» (en aquell moment no es parlava d’això) i un to més positiu durant molt anys.

Ser introvertit de petit, degut als abusos i el «bulling». El calidoscopi potser va fer que no fos tan feixuc. Com una mena d’esperança no entesa o abstracte.

Les coses aparentment simples poden tenir molt d’efecte si es fan amb bones intencions. El secret de la monja era el calidoscopi.


Calidoscopi
Calidoscopi

Comparteix