El secret de la monja és el que em sembla a mi em va passar quant no tenia ni cinc anys. Segons els meus càlculs.

Pocs anys enrere, buscant explicacions personals de la meva vida i voltant amb el cotxe vaig recordar una cosa. Era una ubicació que em sonava. Hi vaig anar sense saber que hi trobaria. Com un pilot automàtic del meu cervell. Passant per un petit pont d’un riu a peu, ho vaig recordar.

A la guarderia hi havia monges. I vam fer una excursió amb tota la classe a prop de Mas Solà a Sant Pere d’Espuig. Un dia, en passar per un pont d’allà, el mateix que vaig anar quaranta anys després. Una monja en va ensenyar una cosa que sembla molt senzilla però que potser no havia d’haver vist. Dic que no havia d’haver vist perquè una altra monja va dir-li a l’altra monja que no m’ho ensenyés. Em va deixar veure un calidoscopi molt maco. Vaig mirar per dins. La monja em va ensenyar com s’utilitzava. I vaig veure una cosa espectacular per un nen de menys de cinc anys. Els cristalls de dins, al fer voltar el tub, canviaven les formes i figures de la llum. Ho recordo encara.

El secret de la monja que el calidoscopi me’l va ensenyar com d’amagat. Podria ser com un anticòs de el qual poc després abusarien de mi els capellans, el «bulling» (en aquell moment no es parlava d’això) i un to més positiu durant molts anys.

Ser introvertit de petit, per culpa dels abusos i el «bulling». El calidoscopi potser va fer que no fos tan feixuc. Com una mena d’esperança no entesa o abstracte.

Les coses aparentment simples poden tenir molt d’efecte si es fan amb bones intencions. El secret de la monja era el calidoscopi.


Calidoscopi
Calidoscopi

Comparteix