La paradoxa de la configuració es que la configuració ens fa la vida més fàcil però a la vegada ens torna més ganduls i tontets.
Avui dia tenim incomptables eines configurades. Hi ha hagut algú que per fer-nos la vida més fàcil, ha posat una sèrie de variables a les eines perquè es repeteixin, per no tornar-les a entrar o per automatitzar una tasca.
Però quant hi ha un problema de veritat a l’aparell no sabem com solucionar-ho, perquè no l’hem configurat nosaltres. I la manera natural d’utilitzar-ho no l’hem practicada perquè ja ens ve amb dreceres ja configurat.
En casos no importants o domèstics que no comporten perill no hi ha problema. Però el pilot d’avió que s’ha de fiar dels aparells, si fallen i li donem dades errades, com que no està acostumat a volar a pèl, pot ser un desastre. O potser també, els aparells mèdics si no estan ben calibrats o no es saben fer servir, es poden produir morts o fer un diagnòstic erroni.
Donar la culpa a un altre o una entitat que no s’entén es el més habitual quant hi ha problemes.
L’utilitzador d’aquest sistemes complicats pot passar molt de temps considerat vàlid. Només es descobreix que es un incompetent quant hi ha un problema i els aparells li fallen. No sap solucionar el problema que les dreceres que estaven configurades li solucionava.
Deduccions
Trobar un error de configuració o a algun algoritme pot ser complexe.
Si no tenim GPS, no ens sabem orientar;
si no tenim un termòmetre, no sabem si fa fred;
si no ho diu Twitter o Facebook, no es rellevant;
si la dada de l’ordinador ho diu, ens creiem que es una veritat absoluta;
si les dades oficials ho han dit, ho creiem;
si anem amb cotxe, ja no sabem caminar.
SOLUCIÓ:
Podem aprendre a configurar les coses i tenir sentit crític.
