La conversa interna de cadascú ha de ser sense falta, amb educació. Quan dibuixo una idees cap a dins amb figures pensatives, han de ser sense falta, maques. El fet de dir-nos aquestes idees positives es transmeten cap a l’exterior i si són el contrari també. Si no ens envoltem de persones tòxiques, no ens comparem amb els altres, pensem amb perspectiva i gestionem bé les males experiències del passat podem millorar també el que ens diem a nosaltres mateixos.

A vegades tenim tics de poca autoestima quan ens diem coses com «sóc lent», «sóc ximple», «sóc lleig», «sóc gorda», «sóc un soc», etc. Coses negatives, catastrofistes, autoexigents o victimistes. Que poden ser contraproduents en la nostra estima. En comptes d’animar-nos, n’anem enfonsant nosaltres mateixos.

Una tècnica que a vegades funciona és fer el contrari. I és animar-nos amb coses positives i tenint un diàleg intern posant-hi el nostre nom de pila cap a un mateix. Com «endavant Albert», «ho has fet bé Maria», «ara sí Pere», «ara tens més prestigi, Dídac», «has tardat menys del que em pensava, Anna», etc.


Comparteix