Síndrome de l’impostor
Els que se senten incapaços d’internalitzar les seves fites, de pensar que són menys del que realment són característiques de les persones amb Síndrome de l’impostor. Encara que els hi passa a moltes dones també pot haver-hi homes que els hi passi.
Hi podria estar inclòs. Això durant molt de temps vaig ser així, ara no ho sé.
Efecte de Dunning-Kruger
Els que intenten sobreestimar les seves habilitats són individu que no poden reconèixer la seva pròpia ineptitud. Els individus competents donen feines difícils a aquestes persones i creuen que són feines fàcils de realitzar. Tenen poc autoconeixement per avaluar-se.
També hi podria estar inclòs. Vaig investigant i experimentant coses i no sé si arribo enlloc.
Estat de Flux
Csikszentmihalyi va proposar l’estat de flux. Quan estem a dins d’una activitat l’acció i la consciència es fusionen. La memòria de treball que tenim en aquell moment ens permet fer feines més complexes i tenir tots els elements necessaris per fer la feina.
Moltes vegades he aconseguit l’estat de flux igual que d’altres persones per realitzar coses complicades. Però potser no són reconegudes o aprofitades amb escreix per d’altres.
Fer feina
Al llarg del blog he explicat vàries coses meves que se li poden donar poca credibilitat i més si es diuen juntes. Algunes les dic ara.
• Que jo mateix podria haver donat la idea del tetrabric tal com el coneixem, quan era tan petit que feia poc que havia començat a parlar. Però de tot això no sé com ho vaig fer per contribuir-hi.
• Que l’any 1992 vaig descobrir una clau única repetida a una base de dades del nucli del kernel d’UNIX SCO. Llavors i ho recordo vagament, però que amb una altra noia ens van assignar la feina o ens donaven a escollir, o Linux a les beceroles per mi o SAP per ella. Us recordo que la velocitat d’expansió d’internet és gràcies als servidors LINUX i el codi lliure. Però de tot això no sé com ho vaig fer per contribuir-hi.
• L’any 2009 em vaig emprenyar amb el sistema operatiu Vista i des de llavors utilitzo Linux. Però això va coincidir amb què em va trucar algú amb angles (jo sabia molt poc angles) que em va semblar que feia una proposta i m’anava fent preguntes i jo li donava respostes de com ho podia fer. Això era el blockchain i llavors van fer el bitcoin. Em sembla que me’n van regalar, però no els trobo. Però de tot això no sé com ho vaig fer per contribuir-hi.
• Podria haver-hi més coses a futur ( com ja fa temps que ho dic: les bateries de grafè amb estructura fractal o alguna cosa amb aquesta relació – a veure si succeeix !-)
Si tot això fos cert, hauria de tenir una compensació monetària que no sé si es pot calcular. D’alguna manera faig que les coses surtin. El meu subconscient treballa, però no sap que fa. Tinc prohibit pels metges tenir sexe. Em van trencar les costelles per robar-me el semen. Podria tenir vàlua genètica?
Podria ser jo el net de Salvador Dalí? encara que sigui perillòs dir-ho.
No sé si quedar-me amb el «Soc tan perfecte que fins i tot m’equivoco» o «Quan el diner parla tots callen» o «l’aigua va allà on n’hi ha més».