Com la majoria, no ens podem comprar un Ferrari i comprem un cotxe normal. El nostre Ferrari marca blanca.

Escarbats

Pensament 1

Es conegut que comprar els cotxes cars son per molta gent un mena de clarificació de l’estatus social. Però tenim que anar amb cura de no tenir un cotxe que no correspongui al que socialment es considerat normal. Però per donar-nos un caprici triem a l’alça el que ens convé.

Pensament 2

Es conegut que els cotxes es devaluen a partir de que els comprem i hi ha cotxes de segona mà que estan molt be i que es un estalvi considerable comprar-ne un. Podem comprar un cotxe de mes categoria per un preu inferior.

Els típics anuncis que descriuen els cotxes de segona mà de «només un propietari», «sempre ha estat al garatge», «ho ha portat una senyora gran», «pocs kilòmetres», «totes les revisions fetes», etc ens faran potser triar els que caiguin amb aquest tòpics.

Pensament 3

Es conegut que els cotxes contaminen molt. I per que no ens carregem el planeta el millor es fer servir el transport públic (el mínim) per els trajectes que no podem anar amb bicicleta, patinet o a peu. Es mes saludable, prenem consciència del planeta i es més econòmic. O sinó algú que ens porti.


Dades dels cotxes

  • La industria dels cotxes es de les mes grosses, 14 empreses controlen les 54 marques. A un cotxe hi han moltes peces diferents i intervenen moltes empreses.
  • El 2007 hi havien 807 milions de cotxes i camions al món.
  • Aquests cotxes gasten 980 bilions de litres de gasolina i dièsel / any.
  • El mapa de contaminació de l’ aire al món es preocupant degut majoritàriament al cotxes.

L’anomenat «Peak Oil» es va produir al 2003. Per els que no ho saben que es, es el moment que s’arriba a la taxa màxima d’extracció de petroli al món. A partir de llavors el petroli es mes car i cada vegada es més difícil d’extreure’n més. En uns anys serà molt car el combustible.

El cotxe elèctric o un mitja de transport compartit poden ser la única solució?

De moment els cotxes elèctrics tenen poca autonomia i no queda clar que contaminin tan poc.

L’ I+D de cada avanç tecnològic passa per molts passos. Tants, com els que fan crear un producte que, potser inútil, ha de finançar l’ I+D anterior.

Es com l’experiment de la granota. Si a una granota la fiques dins un cubell calent, salta. Si li vas escalfant el cubell a poc a poc queda com adormida i mort cremada.

Ens anem semblant a la granota que mor. La societat no està preparada per fer salts de cop.