Quant es vol reorganitzar alguna cosa, produir un comportament, o manipular, poden fer-te una inducció situacional. Depenent de les capes dels diferents inductors (diversos graus de jerarquia) es poden percebre només poques capes.
L’exemple que poso potser és una d’aquesta. El fet que em trenquessin les costelles només posant en situació a una persona que alguns li deien trenca-ossos i el perfil de la persona que l’anaven a perjudicar.
O un altre és provocant una mort per obtenir una reacció d’un familiar. Si el familiar te com a reacció la investigació, haver obtingut la serendipitat o rabia cap a on hagi anat el resultat del seu dol. I robant-li el resultat de les idees. Segons els perfils de les persones
Vaig veure un reportatge de ja fa temps que a la segona guerra mundial modificaven el comportament de persones per cometre crims. Eren persones normals que passaven desapercebudes durant anys, però que havien estat reordenades amb la seva ment i feien delictes amb un activador. Podia ser una combinació de paraules, un fet, etcètera. La segona guerra mundial fa temps que va passar i les coses potser s’han modernitzat, per bé o per mal en aquest aspecte.
No vull treure responsabilitat o justificar els que comenten delictes. O donar la culpa a un altre. Només deixar palès que això pot passar o potser passa més sovint del que ens pensem.
Aquesta és la part negativa, però també hi pot haver una inducció situacional positiva. Però per qui?
