Plantar un arbre és una de les coses que s’han de fer alguna vegada.
Plantejar una planta és potser una derivació del pensament de l’afirmació de la frase anterior.
Un empresari es pot plantejar fer una planta del seu negoci, un narcisista es pot plantejar la seva planta envers la gent i un científic es pot plantejar fer una planta des de l’inici de les cèl·lules.
Tots plantegen els seus arbres però amb més o menys costos ecològics. Com més eines o productes es fan servir el cost ecològic és major. Encara que això mou l’economia, la sarment de la idea passa a ser una cosa descontrolada. I en comptes de només podar cada temporada, es tracta l’arbre com si fos un bonsai i es manipulen les branques i les arrels amb filferros.
Una vegada vaig buscar com solucionar un problema del cafè. Sembla que és el producte alimentari que més es consumeix al món. I buscant a internet vaig veure que a la planta del cafè a vegades hi surten uns escarbats que es cruspeixen la planta. I que aquests escarbats tenen un component que no va bé per la salut. Vaig intentar buscar una solució perquè el component de l’escarbat no passés a la cadena alimentaria. Només s’havia de podar la planta bé i els escarbats no sortien i no es menjaven la planta. Però a vegades al país d’origen no es fa o no ho saben fer.
També hi havia un altre sistema per treure la contaminació dels rius de manera natural i que es fa a sud-Amèrica. Però segur que ja se sap i no es fa per la poca voluntat política.
Són dues formes de plantejar una planta de manera més natural.
