L’insult i el menyspreu al altres malauradament està de moda a les xarxes socials com Twitter. El programes d’humor fan mes política que els polítics. I també està de moda a veure qui la diu mes grossa.
Es creu que una cosa negativa te un impacte de 5 a 1 a una cosa positiva. Has de fer 5 coses positives perquè sigui arreglada una cosa negativa que ens haguin fet. Es una manera simple d’explicar-ho i es perquè es vegi la idea.
Quant algú fa un insult cap un altre o un menys preu es com si ens ho diem a nosaltres mateixos. Es una simple frustració que com que només veiem o tenim la perspectiva nostre la projectem cap a fora.
He detectat que moltes vegades també, que dirigents del PP acusen d’alguna cosa als altres competidors i son ells els que ho han realitzat. Només per que no se’ls digui que ho han fet ells.
O si s’inventen o fan una acusació no certa . Encara que llavors ho tinguin que desmentir, alguna cosa queda.
Hi han mes paraules de caire negatiu que de caire positiu. I una cosa negativa crea un mecanisme de supervivència que fa que ens afecti mes. Aquests dos arguments podrien ser uns motius de prevaldre les coses negatives.
Es van fer un assajos i proves psicològiques dels jocs d’ordinador i es va descobrir que el que agrada mes a tothom era guanyar, però hi havia una altres cosa que agradava mes encara, que era que perdés l’altre.
Si una cosa es positiva o negativa a l’inici o al final d’ una serie de coses ho recordem més. En més mesura a l’inici. Ho dic perquè hi va haver un matemàtic que va passar desapercebut i no recordo el nom que es deia. Que si llancem una moneda al aire i intentem saber que sortirà, si cara o creu, ell deia que hi havia un 62% de probabilitats que sortís al següent la primera opció que havia sortit. Es podria corroborar amb l’efecte de la primera impressió. Pot ser que fos un fake i que no fos un 62% sinó un 52%, però la importància d’aquesta dada faria que fos silenciada.
Good info. Lucky me I found your blog by chance (stumbleupon).
I have saved it for later!