El pulmó que bategava i el cor que respirava

El desgavell del 2020 per la majoria afectada potser ha fet que els diferents òrgans del cos semblessin que feien una altra funció. Els pulmons dels afectats per la Covid-19 bategaven al ritme dels respiradors. Els cors dels metges i infermeres necessitaven respirar de tanta càrrega emocional i cansament. Atesos els principals afectats. Però hi havia més sectors que la pandèmia o sindèmia -com diuen alguns experts- els ha afectat.

Va passar que:

• El ritme també de l’acceleració habitual dels hotelers, restauració i bars, ha estat com un pulmó que bategava al ritme dels confinaments i posterior pujada de feina per l’efecte rebot quan no érem confinats. El cor respirava i li faltava aire a la vegada. El no saber que esdevindrà en el present futur produeix desgavell continuo.

• Els artistes van veure cancel·lats o tancats els seus espectacles. Els pulmons dels espectadors ja no es feien escoltar pel batec de l’espectacle. Els cors dels usuaris dels espectacles respiraven aires digitals i minvaven el directe. Cadascú va fer el seu intent de ser artista a casa. Intentar pintar, escriure, cantar o posar-se davant la web-cam o mòbil potser ho hem provat. Intentar la vena artística, fa respirar el cor. També fa valorar els artistes com pulmons que bategen el sentiment dels clients culturals.

• El ritme accelerat dels transportistes de productes comprats per Internet eren pulmons que contribuïen al batec de les necessitats dels confinats. Els seus cors respiraven quan havia acabat la feina. Alguns transportistes com taxistes, conductors d’autobús o els que la feina els hi era escassa, tenien el cor amb un puny. No sabien com fer un respir del poc batec econòmic.

• Els directius, empresaris o autònoms han fet bategar el pulmó de les empreses al ritme del seu treball, enginy, esforç i possibilitats. El seu cor respirava cada vegada que per les pautes mèdiques i de les autoritats deixaven obrir els seus negocis o minvaven les restriccions. El pulmó que bategava la normalitat del dia a dia eren les empreses i el cor que respirava amb una certa tranquil·litat eren les poques bones notícies posades amb calçador dels mitjans de comunicació. Com per exemple les noves vacunes o que permetin certa llibertat de moviment.

L’altre òrgan que hem hagut d’esprémer és el cervell. Buscant solucions a molts temes en temps rècord. Controlant a un mateix o organitzant. Molts han necessitat ajuda psicològica, ajuda social o ajuda econòmica. Però es veu el llindar de l’acabament i depèn de nosaltres si s’acaba d’arreglar aquest canvi dràstic i d’acceleració de moltes coses.

És millor no relaxar-nos i si es té temps fer servir el cervell. I crear-nos una segona feina de projecció a futur de «pensadors del nostre futur» i dedicar-nos un temps al dia només a pensar. Sense divagar.


Comparteix...