Aquesta frase de «que poso a l’ham per als peixos morts? Una etiqueta amb el preu?» qui l’escoltés, seria per quedar sorprès de quina bestiesa que és. Una manera tan crua de dir les coses no es diu.
Opció 1
Si anem a la peixateria segur que pensem que els peixos són morts o acabats de morir i alguns de clova que duren més, vius i força frescos. I que tenen un preu i pensem que potser són cars. El preu també pot ser el que miren alguns a l’hora de comprar peix en funció de tot el que hi ha a la peixateria.
El treball de pescar està minvant. És una feina dura, que passen fred i calor i està mal pagada. Quant anem a la peixateria no pensem el que costa que un producte així costi tant que ens el portin a prop i consumir-lo. Això passa amb altres feines que no sabem el cost i esforç de molta gent perquè en gaudim dels productes. L’objectiu és consumir. I alguns es comporten com reis i els altres són els plebeus que han de proporcionar tots els seus capricis.
Opció 2
El pensament disruptiu de «Que poso a l’ham per als peixos morts? Una etiqueta amb el preu?» si ho mirem des del punt de vista d’algú que fa màrqueting, seria una evidència. I afegiria que amb el preu correcte. Amb màrqueting se sap la influència dels preus psicològics imparells, rodons, habituals, relatius i preus de prestigi. Per als que van escassos de diners per comprar, els fa decidir la compra.
Si hi afegim el fet d’haver d’escollir entre tres opcions, el preu més popular seria el del mig.
Opció 3
La visió de la frase de poder pescar peixos morts. I el que resulta que l’esquer que es la compra que fem a la peixateria és una altra idea possible. O més evident.
Penso que aquesta frase de «Que poso a l’ham per als peixos morts?» l’he sentit o vist escrita a algun lloc, potser d’algun nen. Només hi he afegit la resposta interrogativa d’«Una etiqueta amb el preu?» He desenvolupat una mena d’explicació per suavitzar-ho.
