Quant ens movem per Internet no es com si pugem el volum dels pensaments es com passejar els pensaments. Els bytes no estan gravats en pedra perquè els tinguem com una cosa important. Anem d’un lloc a l’altre a traves del enllaços passejant la nostra curiositat, però quedem distrets amb alguna cosa que no era el que exactament estàvem buscant. L’encert al buscar no es immediat.

A vegades ens pensem que hi ha alguna cosa que no sabem perquè passa a la navegació i potser només es una configuració que nosaltres mateixos hem fet o son les característiques mateixes de la app, portal, web, etc…

El resultat es que seduïts per tota la informació que hi ha anem gastant temps. Internet es un generador d’expectatives i es un passeig d’expectatives que no queda clar trobar-li fruit. Ens anem movent desenfocats. Un desenfocament intel·lectual.

Per els que tenen força memòria de treball i disciplina estar concentrats a un tema navegant poden trobar el que de veritat buscaven. Si volen retenir el que buscaven a varies webs, poden apuntar l’historial de navegació a algun bloc de notes o processador de text.

L’acudit d’aquell tan lleig, tan lleig, que buscava a internet la paraula lleig i s’hi va trobar la foto metafòricament vindria a dir que el que busquem a internet sempre serà el que nosaltres som o tenim en ment. Si busca el mateix una altre persona trobara una altre cosa.


Comparteix