• Una cosa per imitar-la seria un canvi de model. Encara que el model sigui deformat?
  • Qualsevol canvi se li pot dir canvi de model.
  • Es fa servir de manera massa habitual el canvi de model. Encara que la variació sigui ínfima.
  • Si algú es model a seguir, si fa cap cosa no modelable. Es segueix.
  • El canvi del model el fa un canvi de model?
  • La responsabilitat del model.
  • Tenim fans que ens segueixen com a model? Si, però no ho sabem. Els tenim tots.
  • Un model que canvii de manera de ser es una canvi de model o es una canvi de personalitat?
  • Se ha de canviar de model contínuament? Quant encara no s’ha acabat el model anterior?
  • No es mateix un model mòbil que un canvi de paradigma.

Aquestes veritats no absolutes i preguntes amb diferents respostes son per fer pensar que els actes que fem son modelables i seguits per algú altre. I per fer pensar als que diuen que fan un canvi de model, si allò serveix. O es un motiu de donar un argument quant no tenim recursos ni imaginació.

La moda de fer canvis de model se ha tornat com una obligació cada vegada que un dirigent puja. Es vol canviar de cara a la galeria, però no es canvia res. Els dirigents canvien però els funcionaris son els mateixos. Amb tics i rutines sense canviar. O sigui, que no es canvia el model, es canvia el titular.

Tot això es una barreja de models i canvis. Les diferents persones que son models a seguir i els canvis de la mateixa persona o una per una altre. També els sistemes de fer les coses.

El pa canviat i el vi assegurat.

Refrany català

Comparteix