La llibertat de pensament és necessària per poder viure. No hi ha pensaments equivocats, els pensaments no tenen faltes d’ortografia? Quan algú et diu «no pensis!» t’està minvant un dret fonamental que és obvi. I que pot ser limitant. Si el pensament es verbalitza passa a ser de propietat de l’exterior.

Fixar-nos en l’ortografia pensativa és una manera de «trobar cinc peus al gat» i hem de pensar més a assumir els nostres encerts i no ficar-nos «bastons a les rodes». Com tampoc ho pot fer ningú.

Encara que podem exagerar, generalitzar, etiquetar, ser ingenus, culpabilitzar o endevinar. I no siguin coses bones. Només és una reacció de com ens trobem i de com ens han fet sentir. Faltes d’ortografia del pensament. Alguns en diuen errors del pensament o distorsions cognitives. Lligats amb els biaixos cognitius.

Pensament – verbalització – acció

El pensament-acció és més ràpid que el pensament-verbalització-acció. A vegades és necessari el primer i a vegades el segon. El pensament-acció pot fer faltes d’ortografia a l’acció, perquè no ha estat filtrat. I el pensament-verbalització-acció pot ser capada l’acció per l’interlocutor que rep la verbalització, perquè no li ha agradat el pensament.


El pensament fixo és limitant i no es vol resoldre una contrarietat. I com deia Sèneca …

«Considera les contrarietats com un exercici».

Sèneca

Comparteix