«La caça de bruixes» ha quedat com una expressió de quant algú es dedica a perseguir de forma paranoica alguna cosa que no existeix. El fet que siguin jutjats els polítics catalans vol dir que sí que existeix la independència de Catalunya o el fet diferencial.

A les bruixes i bruixots al segle XIV es pensava que podien fer algun greuge a distancia. Els hi podien atribuir fins i tot que provocaven la pesta negra. També als jueus. Encara que mes tard a finals del segle XIX es va descobrir que ho provocava un bacteri que viatjava amb la puça de les rates.

Tinc que pensar que, com que l’empenta catalana amb la majoria de les coses, no es entesa per l’estat espanyol, jutgen els polítics catalans perquè no hi veuen mes enllà. S’han quedat amb la idea del segle XIV que son bruixes i bruixots. Els dirigents de una societat mes avançada només poden ser bruixes o bruixots, deuen pensar. Potser els catalans son només es una variant genètica com apuntava Junqueras d’un article extret del New Yok Times. Però aquestes dades només les poden saber alguns metges, guardades amb el secret professional. El eminent genetista Luca Cavalli-Sforza deia que no hi han races sino variants genètiques.

Curiosament també el ressorgiment de l’extrema dreta avui dia es palès a tota Europa. Els casos de pederàstia i la violència cap a les dones, també. Coses que s’assemblen al segle XIV.

Caliban y la bruja, es un assaig de Sílvia Federici (Itàlia, 1948) que diu que la caça de bruixes dels segles XVI i XVII fou afavorida pel capitalisme emergent. I que la caça de bruixes estava relacionada amb la divisió sexual del treball i que les dones quedessin confinades al treball reproductiu.

Es podria relacionar caça de bruixes, economia digital, violència cap a les dones, el clero, ressorgiment de l’extrema dreta …

Poden mirar funeral a un cabello del blog, relacionat.