Sembla ser que la independència judicial no es equivalent a independència de Catalunya. Un que vulgui ser independent no pot ser jutjat per un altre organisme independent sinó per la voluntat popular. I la voluntat popular no vol ser escoltada per qui té actualment el poder.

La independència, el fet d’anar sols, diuen els jutges que en tenen. Però només està en mans de uns pocs i no de la majoria. Una majoria que, en el cas de les passades eleccions que hi va haver, van ser tunejats el resultats a favor de l’estat espanyol. Segons el meu parer. Encara que diguin que hi han tots el controls. També la independència judicial queda amb dubte.

Un altre cosa que es pot pensar es que l’estat espanyol hi té més a perdre que ha guanyar, quant siguem independents. Un dels motors grossos d’Espanya es Catalunya, però en tenen d’altres. Hauran de fer les coses d’una altre manera. El fet de torejar els deutes que tenen amb Catalunya no ho poden arreglar fent estocada amb una sentència.

A l’exterior

El organismes internacionals hi haurien de dir alguna cosa a favor de la independència de Catalunya. O podria ser que dirigeixin en contra Catalunya tal com dirigeixen els assumptes econòmics d’Espanya si tenen alguna cosa econòmica a perdre. La sentència dels presos polítics no es un sentència ni política, ni judicial es econòmica. Un àrea com Catalunya de les més dinàmiques d’Europa i del món, es mereix més importància que la que li volen donar.


Que l’esforç i enginy del treball de tots els catalans sigui compensada amb que ens deixin fer les coses a la nostra manera. Fora d’Espanya.

La sentencia del presos polítics demostra que no hi ha estat de dret. Perquè son lleis dels capricis de uns pocs i no de la voluntat de la gent.


Comparteix