Des de que ens dediquem a fer feina -no dic treballar per l’etimologia i origen de la paraula- hem necessitat alguna mena d’eina per facilitar la tasca. Fins i tot en l’oci necessitem alguna eina o estri que ens ajudi.
Actualment les eines han canviat molt comparant-las amb les que tenien els nostres avis i en tenim a l’abast en excés. Els que es dediquen a fer treballs manuals com electricistes llauners, carnissers, cuiners, paletes, etc, el món de les eines informàtiques, mòvils, les eines administratives, les eines dels psicòlegs, dels científics, dels professors, etc, tots n’utilitzen.
Per esquiar necessitem algun tornavís per les fixacions, per submarinisme necessitem les ampolles per respirar, per jugar al tenis alguna eina per tensar les cordes, etc. Si vols els podríem anomenar recursos.
Tinc que reconèixer que soc col·leccionista d’eines. Però que tingui moltes eines a la col·lecció no vol dir que faig mes feina. Si hem passo el dia aprenent com funcionen, fent cursos-eina o aprenent diferents tècniques i que no les utilitzo per fer feina es una manera de procrastinació, en la que faig moltes coses i les coses que hauria de fer les poso a un pila per mes endavant com una cua d’impressió. També hi ha les eines oblidades.
Potser tu ! el que llegeixes, t’hi pots sentir identificat com a col·leccionista d’eines. I tenir mes recursos-eina no necessàriament vol dir que tinguis mes possibilitats de fer mes coses.
Es possible que hi hagui un ancoratge erroni. Encara que la PNL sigui considerada una pseudociència i també una altre eina.
