Guanyar i haver perdut la sort

Adquirir coses de forma fàcil és l’objectiu del qual fa el cervell en termes d’eficàcia. El que és ideal és fer més coses en menys temps i amb els menors recursos possibles, però això no és sinònim d’haver guanyat una avantatja.

Podem guanyar una medalla, la loteria i una venda important o un menyspreu, un insult i una desgràcia. Si qualsevol d’aquestes coses si ens ve fàcilment, sense esforç o sense estar conscients del que estem fent, podem dir que això és guanyar i haver perdut la sort.

Guanyar la loteria pot ser una eufòria immediata que si no es té cap, pots quedar a la ruïna pocs anys enllà. Sempre pensem que ho podrem controlar, però les estadístiques diuen el contrari. La major part de la gent que treu la loteria al cap de pocs anys queden arruïnats. Si ja abans de treure la loteria seguien tenint comportaments poc estalviadors quan la treuen també continuen fent el mateix però amb números més grossos i perillosos. Pot passar el mateix de l’acudit dels dos bascos que es van trobar i un li diu a l’altre

– M’han dit que t’han tocat 100 milions a la loteria.

– no res!, el jugat.

Això és guanyar i haver perdut la sort.

En cas que guanyem una medalla que ens ha estat fàcil de guanyar, podem pensar que tot és fàcil. O també menysprear als altres perquè els hi costa tant esforç i convertir-nos en imbecils. També seria guanyar i haver perdut la sort.

A la part negativa, si ens hem guanyat un menyspreu un insult o una desgràcia per al nostre comportament, podem pensar que tot ho fem malament i entrar en una depressió. Si ens ho hem guanyat, també hem perdut la sort.

Les primeres vegades

Les primeres vegades de qualsevol cosa és un biaix cognitiu de l’ancoratge. Ens marca el que pensem d’un tema determinat la primera vegada que ho veiem o ens passa. L’efecte primera impressió. Si hem guanyat molt o perdut molt la primera vegada que ens ha passat una cosa, hem perdut la sort. Ens marcarà per sempre i farà falta ens desprograméssim, que no sé si és possible.