Subtitular la respiració

Hi ha casos que convindria fins i tot subtitular la respiració com una pel·lícula muda poc aconsellable.

Quant era molt petit, cap als 6 anys a Las Escuelas Pias de Olot els professors-capellans eren com una organització de pederastes, com dic jo. I ho dic perquè, segons vaig veure, un altre nen que plorava i sortia de la mateixa habitació que a mi hem van abusar. No va ser com si fos una pel·lícula muda en que no es sent res o alguna música, hi havien crits obligant. I la respiració m’anava accelerada i vaig fer com una implosió amb finestra, que algun dia havia de dir.

El problema de dir alguna cosa així es que si t’han anat les coses be, al cap del anys podrien dir els culpables que era una eina educativa. I si t’han anat malament les coses, alguns podrien dir que com que li va passar això, per això li han anat malament les coses.

Com que era una cosa dirigida per el clero i alguns psiquiatres, es com si ho volguessin fer a propòsit.

Però per aconseguir que ? Hi havien altres personatges famosos que convidaven a veure l’abús.

No voldria subtitular la respiració del lector amb el ritme de les paraules, no ho puc fer. El respir va ser truncat des de aquell dia.