Telèpata. Neurona wifi

Endevinar un pensament o comunicar-se només amb el cervell dels uns amb d’altres potser a vegades hem pensat que som un telèpata. Quant és coincident un pensament amb algú altre que no sabem com a arribat a saber el mateix que tu, podríem pensar que tenim una mena de neurona wifi.
Els mateixos trets culturals, la cíclica de les coses que passen ja conegudes, el coneixement tàcit o els mateixos patrons de comportament en podrien ser una explicació.

Excloses les drogues que provoquen la sensació de la telepatia i les drogues controlades pels metges amb combinació de la psicoteràpia portada als límits. No podrem sentir de veritat el fet de la telepatia. Són miratges del pensament.

Una neurona wifi per enviar els pensaments telepàticament tindria una forma d’ona molt fluixa i poc mesurable. Fent comparació a les ones wifi o tot l’espectre radioelèctric que són més mesurables. Podria ser que la sinapsi de les neurones a part de comunicar-se amb les altres neurones projectessin informació a l’exterior?

Escriure

Hi ha una forma de telepatia més versemblant.
Quant volem fer un projecte o arribar a una fita, és aconsellable escriure-ho amb un paper (no crec que sigui el mateix amb un ordinador). El fet d’escriure fa una autosuggestió que crea les condicions que fan falta perquè indirectament es projecti més enllà o lluny i ens torni el resultat. Si ens volem ajudar a nosaltres mateixos, s’escriuran projectes propis, però si volem ajudar a algú altre, la projecció de les paraules escrites seran per aquest altre. Ens podem dedicar a ser escrivans aficionats com a teràpia per projectar la nostra telepatia a fins diversos.

El so

L’acústica de determinades esglésies es deia que quan cantaven les corals feien que el sentiment de la música traspasses a la societat més enllà de l’edifici. Com una mena de telepatia social sonora.