Crear enemics artificials

Crear enemics artificials que no existeixen ho fan persones que volen aconseguir alguna cosa que tenen els enemics. Per enveja, voler més que l’altre o per obtenir els seus objectius algunes persones creen enemics i així es justifiquen. També poden ser països que desitgen recursos o la seva suposada història els coarta per crear aquests suposats enemics. Poden crear guerres o boicots comercials. En principi els acords comercials normalment paren les guerres, i com a Europa un dels motius per mantenir-hi la pau era aquest.

El budisme zen diu que no s’ha de guanyar un enemic s’ha de conquistar. I també amb les arts marcials el millor combat amb l’enemic és el que no es comença.

Graus d’enemics

Hi poden haver diferents graus d’enemics.

El que no té per menjar i un altre li pren el poc que li queda, es pot convertir amb un enemic. Haurà creat un enemic artificial perquè si té en compte que l’altre ho ha fet per subsistir també, està igual que ell o pitjor.

Amb la competició de possibles parelles també es poden crear enemics artificials. Els que ens pensem que volen la que a ens agrada poden ser per un sentiment que tenen, o només per una atracció física. Un juguen i els altres s’ho prenen més o menys de debò i el conflicte de la prevalença de les preferències crea enemics artificials.

Si ens han robat, deixats diners i no han estat tornats, o no ens han pagat un deute també es creen enemics artificials. El que creu que val una persona a vegades es confon el valor amb el preu. Uns creuen que tenen unes necessitats i xoquen amb les necessitats dels altres.

L’enemic personal

El pitjor enemic que hi ha és un mateix. Mengem coses que no ens convenen, tenim addiccions que no ens convenen i fem comportaments que ens fan mal a nosaltres mateixos. El metge i pacient que tenim a dins i que pren decisions per nosaltres mateixos és una opció poc objectiva. L’estructura mental que tenim, juntament amb la nostra cultura és la base de com ens podem fer bé o malbé, sense tenir en compte els condicionants genètics.

Una visió de l’enemic

Una visió de l’enemic és que l’atribut d’enemic ha de desaparèixer.

Els comportaments de les persones que considerem enemics són per algun motiu. Una etiqueta que posem a algú és equivocada, perquè la persona pot ser moltes coses a la vegada i les decisions que prenen les fem amb base a la informació que tenim en aquell moment o recordem. També els tòpics, la nostra història o els biaixos cognitius ens fan prendre decisions.

Investigar als enemics artificials per trobar una solució al conflicte y entendre el seu comportament és necessari. Encara que per l’acció-reacció del moment no ens sabem esperar la resposta.

Paciència.

---